Diada internacional de les muntanyes

 

 

 

 

Arrel de l'Any Internacional de les Muntanyes celebrat el 2002, Nacions Unides va voler que l'impuls de tota aquella reivindicació no quedessin en un no res i el 2003 va instaurar el dia 11 de desembre com a Diada Internacional de les Muntanyes, encomanant a la FAO la coordinació dels esdeveniments per commemorar aquesta diada.

La intenció és sensibilitzar a l'opinió pública de la importància de les muntanyes per la vida a la terra, de que creixi el respecte envers elles i les poblacions que hi habiten i que sorgeixin noves iniciatives per a protegir-les. Cada any la Diada té un lema o intenció diferent, i enguany es vol que el tema principal sigui “Salvaguardar la biodiversitat a la muntanya per una vida millor.”

 

[@more@]



Comentaris tancats a Diada internacional de les muntanyes

Diada internacional de les muntanyes

 

 

 

 

Arrel de l'Any Internacional de les Muntanyes celebrat el 2002, Nacions Unides va voler que l'impuls de tota aquella reivindicació no quedessin en un no res i el 2003 va instaurar el dia 11 de desembre com a Diada Internacional de les Muntanyes, encomanant a la FAO la coordinació dels esdeveniments per commemorar aquesta diada.

La intenció és sensibilitzar a l'opinió pública de la importància de les muntanyes per la vida a la terra, de que creixi el respecte envers elles i les poblacions que hi habiten i que sorgeixin noves iniciatives per a protegir-les. Cada any la Diada té un lema o intenció diferent, i enguany es vol que el tema principal sigui “Salvaguardar la biodiversitat a la muntanya per una vida millor.”

 

Com passa massa sovint les intencions són molt bones, però la realitat és molt dura. Avui és 11 de desembre i no he vist enlloc cap esment sobre aquesta diada, sobre el paper de les muntanyes i les poblacions de muntanya en les nostres societats i la necessitat de la seva preservació.

Quan l'especulació immobiliària destrossa les muntanyes de casa nostra, les estacions d'esquí es volen expandir sense restriccions, les obres públiques no tenen consideració per l'entorn, etc, etc, sembla quasi una burla l'existència d'aquesta diada. Les mateixes administracions són les primeres en oblidar aquests objectius. La Diputació vol obrir la pista de Matarrodona al Parc de Sant Llorenç en un terreny verge, a la vall Fosca s'ha autoritzat la construcció desproporcionada de promocions per una futura estació d'esquí que dubto que mai vegi la llum, es vol contruïr una pressa a tocar de Montrebeiu i els exemples podrien seguir.

Tanmateix potser la simple existència de la diada ja és quelcom positiu i és un recordatori i un primer pas per accions més ambicioses. En tot cas, des d'aquesta modesta tribuna vull recordar aquesta diada i recordar-nos a tots la necessitat de continuar la lluita per la defensa de la muntanya.

[@more@]



1 comentari

Azazel

Des del web de Petzl enllaço amb un video que han patrocinat. Es diu Azazel i relata la història de 4 amics que van al Pakistan, on obren una nova via al Trango. Són 20 dies de paret i al final un espectacular salt en jump base.

Sense tenir res d'especial és entretingut i ràpid (20 minuts) de veure ( pel google o be baixant-se'l directament del web de Petzl).

Mentre el miro penso com fins no fa gaire l'objectiu de qualsevol expedició, a banda de fer cim, era poder publicar un llibre al seu retorn, per deixar un testimoni de la gesta. Ara no cal. Es fa un video digital, es munta amb més o menys ambició, i es penja a la xarxa. Tot molt més ràpid, econòmic i immediat. Signe dels temps. El màrqueting dels alpinistes s'adapten a les possibilitats que donen les noves tecnologies.

 

[@more@]



Comentaris tancats a Azazel

Cultures i identitats pirinenques

 

 

 

Depana, dins del seu projecte Pirineu Fòrum, convoca pels propers dies 2 i 3 de desembre unes jornades a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu a Esterri d'Àneu al voltant de les cultures i identitats pirinenques. Amb les aportacions de conferenciants, ponents i agents culturals, s'intentarà encetar un debat sobre el tema. Promet ser interessant.


Es pot parlar avui en dia d'una identitat pirinenca? Què té a veure el treballador d'una pista d'esquí, un restaurador o un paleta amb un pagès amb bestiar? Què té a veure un neorural amb un pastor? Què té a veure un excursionista o escalador que va al Pirineu a fer una ascensió amb qui hi viu tot l'any? A banda de coincidir en un mateix espai geogràfic, hi ha alguna altra punt de contacte? Realment existeix una identitat pirinenca? Quins són els seus trets?


Què en penseu?

 

[@more@]

Comentaris tancats a Cultures i identitats pirinenques

El darrer d’Erri de Luca

 

 

 

 

Llegeixo al suplement literari de Le Monde del passat divendres la ressenya del darrer llibre d'Erri de Luca. L'original en italià (Sulla traccia di Nives) ha estat editat per Gallimard amb el títol Sur les traces de Nives.

Pel que diu la crítica el llibre explica la història de dos personatges, Nives Meroi i el mateix de Luca al llarg d'una expedició a un lloc inconcret i les seves reflexions. Són dos protagonistes per representar dos punts de vistes, diferents però que no s'enfronten. De Luca reflexiona sobre el sentit de l'alpinisme, sobre el cim com a objectiu final, sobre la pràctica de l'alpinisme com a font de coneixement personal, sobre la recerca de la saviesa.

 

El crític destaca un paràgraf interessant: “la muntanya no és un monstre que mata, tinc el sentiment contrari, ella pateix ferides per cada vida que es perd al seu si. Les allaus que no ha pogut retenir, les caigudes de pedres: existeix un dolor de la muntanya, i la seva manera de compensar-ho és ajudar a d'altres alpinistes… Les vides perdudes en ella fan part de les seves ferides i ella les reemborsa quan en salva d'altres.”

Erri de Luca és un personatge curiós que ha seduït a les elits literàries europees. Antic obrer i revolucionari, és un agnòstic especialista en la Biblia, escalador d'alt nivell (fa fins 8a) i escriptor de fama. Els dos llibres que he llegit d'ell a mi m'han decebut però aquest té bona pinta i potser caldrà llegir-lo quan es tradueixi.

[@more@]

Comentaris tancats a El darrer d’Erri de Luca

Reportatge a El País

 

 

 

 

En el suplement dominical del País d'avui, (EP[s] 26-11-06) surt publicat un reportatge sobre muntanyes. Amb el títol “Los gigantes del planeta” reprodueix algunes fotografies, força espectaculars, de diferents muntanyes i serralades preses des de satèl·lit. Aparentment és una representació purament geològica d'un accident geogràfic, però la potència tel·lúrica d'aquests relleus no pot deixar indiferent a qui ens agrada això de les alçades. El text, del geògraf Martínez de Pisón, és de circumstàncies, encara que elegant i de bon llegir. Posa de relleu el valor simbòlic, espiritual, cultura i transcendent de la muntanya. Aquestes imatges han estat editades per Blume en el llibre “Montañas desde el espacio. Picos i cordilleras de los siete continentes”, llibre que vaig poder donar un cop d'ull ahir tafanejant pel Saló del Llibre de Barcelona. És un article clarament comercial que cerca el possible impacte de l'espectacularitat d'unes imatges de natura, però on hàbilment l'autor aprofita per continuaa la seva tasca d'apostolat en la defensa del valor de les muntanyes i la necessitat de la seva protecció.

Com a curiositat al suplement dominical i trencat l'article hi ha l'encartament d'un potent 4×4 d'un fabricant de cotxes japonès. Segur que ningú hi ha pensat, però és una casualitat molt simptomàtica. L'article i el text de Martínez de Pison defensen una voluntat de respecte i revalorització de la muntanya mentre que aquests enginys mecànics simbolitzen la vanitat humana i la potència de la seva tecnologia per imposar-se sobre el medi natural. És un oxímoron molt curiós, casual, imprevist però altament significatiu.

[@more@]

Comentaris tancats a Reportatge a El País

Bibliofilia pirineista

 

 

Comentava en un anterior apunt que el pirineisme clàssic encara resta ben viu en alguns indrets de la muntanya pirinenca. Rebo una propaganda de la reedició d'una troballa del pirineisme. Es tracta d'un llibre d'Albert Tissandier (1839-1906) En Excursion aux Pyrénées et dans les montagnes d'Europe. Tissandier es un personatge apassionant, que viatja per conèixer els sioux, puja al Fujiyama i fa recerques, s'enfila dalt d'un globus, escriu i dibuixa. Personatge molt desconegut, només esmentat per Beraldi, ara s'han aplegat en un volum tots els articles apareguts a la revista La Nature i Le Tour du Monde relatius als Pirineus i a la muntanya, acompanyat de preciosos gravats i il·lustracions i d'altres textos relacionats amb la muntanya. Seran 30 capítols en 126 planes i 50 gravats, 33 cartes reproduïdes de la correspondència amb importants pirineistes, 22 fotos d'època i 23 dibuixos del mateix Tissandier. Serà una edició de bibliòfil i col·leccionista de només 230 exemplars, en in-folio, numerada i relligada. Els preus van de 240 € a 360 € segons la numeració. Més informació a les éditions du Gave, B.P 19, 64121 Serres-Castet, França.

[@more@]

Comentaris tancats a Bibliofilia pirineista

Encara novament sobre camins

Llegeixo un breu al Diari de l'Empordà segons la qual el consorci Ripollès Desenvolupament ha presentat el projecte Itinerària. Aquest projecte vol l'arranjament i senyalització de fins a 2.500 quilòmetres de camins rurals de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà.

Sembla quelcom molt ambiciós i plantejat com a un nou recurs de dinmaització turística i econòmica comarcal. M'alegra que es plantegin objectius com aquest, integrats en el medi, sense apenes impacte ambiental i que promouen l'acostament a la natura.

Faig una recerca per internet però no aconsegueixo trobar gaire informació. Desconec el finançament, la senyalització prevista, la coordinació amb la xarxa de GR i PR, etc, etc. Continuaré investigant per informar.

[@more@]

2s comentaris

Projecte Medacorba

 

 

 

 

 

Potser pot semblar que a aquestes alçades de la fotografia poques novetats ens poden sorprendre. Ja està tot inventat, retratat i exposat. Malgrat això hi ha persones inquietes, creatives i agosarades que pensen que encara hi ha un espai per l'experimentació i la recerca de nous espais.

Avui vull parlar del darrer projecte de l'Albert Gusi, muntanyenc i fotògraf. El passat 23 de juliol va dur a terme el projecte Medacorba, una performance que va consistir en bastir dalt del cim del Medacorba, muntanya que fa frontera d'Andorra, França i Catalunya, un trípode enorme per fer la primera fotografia suportada damunt de tres països. Fou una acció fotogràfica que va exigir la construcció d'un trípode especial de 7,5 metres, amb una pota a cada país i la càmera enfocada cap al terra.

 

[@more@]

Potser pot semblar que a aquestes alçades de la fotografia poques novetats ens poden sorprendre. Ja està tot inventat, retratat i exposat. Malgrat això hi ha persones inquietes, creatives i agosarades que pensen que encara hi ha un espai per l'experimentació i la recerca de nous espais.

Avui vull parlar del darrer projecte de l'Albert Gusi, muntanyenc i fotògraf. El passat 23 de juliol va dur a terme el projecte Medacorba, una performance que va consistir en bastir dalt del cim del Medacorba, muntanya que fa frontera d'Andorra, França i Catalunya, un trípode enorme per fer la primera fotografia suportada damunt de tres països. Fou una acció fotogràfica que va exigir la construcció d'un trípode especial de 7,5 metres, amb una pota a cada país i la càmera enfocada cap al terra.

Comentaris tancats a Projecte Medacorba

Psicobloc

 

Ahir l'enyorança per la neu. Avui imatges impactants i refrescants de psicobloc. Contradicció? No. Varietat.

[@more@]

1 comentari