Llegeixo al suplement literari de Le Monde del passat divendres la ressenya del darrer llibre d'Erri de Luca. L'original en italià (Sulla traccia di Nives) ha estat editat per Gallimard amb el títol Sur les traces de Nives.
Pel que diu la crítica el llibre explica la història de dos personatges, Nives Meroi i el mateix de Luca al llarg d'una expedició a un lloc inconcret i les seves reflexions. Són dos protagonistes per representar dos punts de vistes, diferents però que no s'enfronten. De Luca reflexiona sobre el sentit de l'alpinisme, sobre el cim com a objectiu final, sobre la pràctica de l'alpinisme com a font de coneixement personal, sobre la recerca de la saviesa.
El crític destaca un paràgraf interessant: “la muntanya no és un monstre que mata, tinc el sentiment contrari, ella pateix ferides per cada vida que es perd al seu si. Les allaus que no ha pogut retenir, les caigudes de pedres: existeix un dolor de la muntanya, i la seva manera de compensar-ho és ajudar a d'altres alpinistes… Les vides perdudes en ella fan part de les seves ferides i ella les reemborsa quan en salva d'altres.”
Erri de Luca és un personatge curiós que ha seduït a les elits literàries europees. Antic obrer i revolucionari, és un agnòstic especialista en la Biblia, escalador d'alt nivell (fa fins 8a) i escriptor de fama. Els dos llibres que he llegit d'ell a mi m'han decebut però aquest té bona pinta i potser caldrà llegir-lo quan es tradueixi.
[@more@]
