
De tant en tant em
pregunten que s’ha de fer per ser guarda de refugi. És aquesta una opció difícil
i complicada de tirar endavant. Els refugis que funcionen econòmicament tenen
molt poca rotació dels guardes, hi ha refugis ruïnosos, el tracte amb la gent
cada cop és més delicat i els problemes de logística són importants. Cal tenir
les idees molt clares i partir d’un enorme realisme del que és aquesta professió,
ja que a cops l’idealisme romàntic dona grans patacades.
noticia que el Centre Excursionista de Montserrat de Manresa està cercant un
nou guarda/essa pel seu refugi dels Rasos de Peguera. La plaça està lliure. Així
que si hi ha ningú interessat ho pot intentar.
Informació a comissio@rasosdepeguera.com La persona de contacte és en Joan Sebarroja.
Bona sort als aspirants!
[@more@]os
Guarda de refugi!!! Òndima, quin aprofessió!!!
Però deu ésser una mica trista, no? Perque sergur que el guarda haurà de passar bastants dies tot sol (o acompanyat de gent raríssima…). A mi em faria por…
Hola Esteve,
Potser una feina maca, sempre i quan no estigui massa idealitzada, «no és la caseta de la Heidi». D’entrada la feina és pràcticament la mateixa que una «fonda», afegint-hi els alicients i inconvenients de la localització de la instal·lació. Una vegada aquesta part està solucionada, pots anar oferint altres serveis i activitats. Si es vol donar un bon servei cal una dedicació com en tota feina.
Pel que fa a si és trista,… suposo et refereixes a que està aillat o apartat dels llocs habitats,… avui en dia amb emissores, internet, mòbils, satel.lit etc, desde pràcticament qualsevol indret pots teletreballar, o inclús dedicar-te a cuidar qualsevol hobby.
A banda coincideixo plenament amb l’anàlisi sintètic i precís que en fa l’Enric en l’enunciat. (tremendament realista).
Fins aviat,
joan
Considerably, the article is in reality the greatest on this noteworthy topic.