Retalls

En anteriors posts he
anat parlant de diferents temes dels que he tingut alguna nova informació que
em penso que val la pena comentar per complementar la informació exposada.

[@more@]

En relació a la mort de
Jacques Lacarriere (aquí) m’arriba la noticia que a França s’ha constituït una
associació per mantenir viu el seu record i divulgar la seva obra (aquí).
Gil Jouanard és el
president de l’associació Chemins
Faisant
, que vol mantenir viu el record i la memòria de Lacarrière i la
seva obra. M’admiro d’iniciatives com aquesta, senyal del nivell cultural d’un
país. Us imagineu una associació a casa nostre semblant, no sobre Verdaguer,
sinó sobre Josep Maria Espinàs?
Arrel
del seu traspàs vaig rellegir Chemins Faisant i confesso que vaig passar
unes hores delicioses. Text delicat, suau, destil·la tot ell humanitat i
saviesa.

Parlava també en un altra
post
de la noticia sobre una partida que tenia la Direcció General
de l’Esport per dedicar als refugis de muntanya. Després d’algunes gestions
aconsegueixo esbrinar que la partida arriba justet al milió d’euros, quantitat
que dona per ben poca cosa. Només per fer algunes reformes en refugis existents
i ni pensar-hi de construir-ne un de nou. Ho trobo certament injust, ja que les
quantitats que es dediquen a la construcció d’un poliesportiu o piscina a
qualsevol municipi és molt més elevada, i com sempre per la muntanya i
l’excursionisme només resten les engrunes. Tanmateix amb la desfeta del govern
i la marxa d’ERC en Rafael Niubó ha deixat la Direcció General
de l’Esport i suposo que tot ha quedat aturat, i per tant aquesta partida es perdrà
en el magma dels pressupostos públics i mai més en sabrem res.

Finalment fa pocs dies
feia una crítica sobre el llibre Escalad,
escalad malditos
, d’Alvaro Osés i ja deia que no m’havia fet el pes. He
parlat amb un dels protagonistes que hi surt retrat i n’està encantat. Pensa
que l’autor l’ha sabut descriure encertadament, que explica molt bé tal com és
ell i que el to és molt ajustat. Així que ja veieu, els judicis crítics són
sempre molt complexos i difícils d’encertar, encara que mantinc el que vaig
escriure.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.