Llegeixo en una
publicació periòdica una noticia sobre art i muntanya que em crida l’atenció.
Consisteix en la convocatòria a una estada de pintura a l’alta muntanya. Està
organitzat pel Col.lectiu PleinAir Activa
de Torroella de Montgrí durant la primera quinzena de juny i vol promocionar el
que s’anomena pleinairisme, és a dir,
una disciplina que uneix l’excursionisme amb la pintura en espais naturals.
Està previst fer-ho al refugi Josep Maria Blanc, enclavat en un lloc idoni,
envoltat de grans belleses naturals, i resta obert a tothom.
[@more@]
Intrigat pel mot (que
desconeixia) em poso a tafanejar per Internet ajudat per sant Google i aviat en
trec l’entrellat. Resulta que això del pleinairisme
és la pràctica de la pintura a plein air,
és a dir, a l’aire lliure, a l’exterior. L’origen de l’afició sembla que es
troba a França, com és fàcil deduir pel nom, quan en el romanticisme els
pintors van començar a sortir de l’estudi i a pintar la natura in situ. El moviment pleinairista va ser un component
fonamental de l’Impressionisme i és una de les escoles de pintura del XIX.
Sembla que a Catalunya va
ser Ramon Casas al seu retorn de París qui va importar aquest corrent i durant
els primers anys dels segle XX va tenir un cert predicament, fins decaure.
En el fons pel que he
esbrinat d’això del pleinairisme
tindria força que veure amb el aquí tradicionalment hem anomenat paisatgisme,
és a dir, la representació pictòrica del paisatge, però amb el requisit de
pintar directament a la natura. Il·lustres pintors catalans han estat
paisatgistes i només hem de recordar l’escola d’Olot per valorar la importància
d’aquest moviment. Tradicionalment a casa nostra el paisatgisme ha treballat
molt la marina, la plana i l’interior, però molt poc la muntanya i encara menys
l’alta muntanya.
impulsors de la recuperació d’aquest moviment tenen un plantejament més modest.
Agermanar l’afició de la pintura amb l’excursionisme i sortir a pintar a la
natura simplement per gaudir d’ambdues aficions, des d’una perspectiva amateur
i de gaudi artístic, no necessariament professional.
Tinc noticia d’alguna
colla excursionista que queden de tant en tant per pintar a muntanya (grup de dibuix
i pintura Miquel Farré per exemple) i també conec algun aficionat a la pintura i
practicant de la muntanya que s’endú el quadern en les seves excursions. És una
afició que requereix temps i es fa molt difícil de lligar una excursió amb la
pintura, ja que els ritmes són massa diferents. En qualsevol cas la pintura a
la muntanya és encara molt minoritària entre els nostres excursionistes.
d’aquesta excel·lent iniciativa que em penso que val la pena divulgar.
