Arxiu mensual: juny de 2006

Sembla que l’afició pel llop va creixent… [@more@] Tweet

Tot tafanejant al web del CAF (ara rebateixat com FFCAF) m’assabento de la propera renovació del refugi Vallot. Aquesta petita cabana, situada molt amunt en la ruta normal del Montblanc, és un dels refugis més emblemàtics dels Alps. Ho és … Continua llegint →

Em miro un llibre recent editat per la Fundació Territori i Paisatge que amb el nom de Projectes Vius aplega la relació de tot el conjunt de projectes i iniciatives que des de la societat civil s’han dut a terme … Continua llegint →

El passat dijous dia 22, en una reunió a Lausanne del COI es va excloure definitivament la candidatura de Jaca com a organitzadors dels Jocs Olímpics d’hivern del 2014. Era un projecte ambiciós, que volia repartir les seus per vàries … Continua llegint →

Avui és la revetlla de Sant Joan. Nit de foc, soroll, petards, ball, festa i beguda. Mai m’ha agradat especialment aquesta festa. Sembla que hi hagi una obligació social de fer festa, i a més a més una festa esbojarrada. … Continua llegint →

Des de fa prop de deu anys la societat que explota l’estació del Pas de la Casa (Saetde) està intentant dur a terme l’ampliació de l’estació. Amb la constitució de GrandValira no sembla que en tinguin prou en el seu … Continua llegint →

Acabo de llegir un text d’un noi que defensa la velocitat a l’escalada com a filosofia vital i esportiva. Un altra dia en parlarem, però he recordat un divertit video que vaig veure fa poc del fantàstic home aranya. Aquest … Continua llegint →

Des de fa unes setmanes hi ha una polèmica creixent amb motiu del concert de Sting a Gredos previst pel proper 1 de juliol. Resulta que la Junta de Castilla i Leon, ha organitzat un cicle de concerts sota el … Continua llegint →

Cadascú té el seu paradís secret. Per la gent de muntanya el paradís està en un cim, una vall, una via d’escalada, una paret, potser una ermita, simplement un arbre, un llac o un mirador. Els records, les vivències, les … Continua llegint →

Per la gent de ciutat hi ha dies grisos, avorridots, sense al·licients, on la melangia per la muntanya es fa encara més present. S’enyora la fresca de la matinada, la frondositat del bosc, el vent de la carena, la panoràmica … Continua llegint →