Avui
és la revetlla de Sant Joan. Nit de foc, soroll, petards,
ball, festa i beguda. Mai m’ha agradat especialment aquesta festa.
Sembla que hi hagi una obligació social de fer festa, i a més
a més una festa esbojarrada. Perduts els elements atàvics
de la festa de l’equinoci d’estiu, d’aquells ingredients que
permetien restablir un vincles amb la terra i la natura i la feien
una festa singularissima, s’ha convertit en una festa convencional
més. Recordo anys enrere quan anava a passar la revetlla a
algun racó perdut a la muntanya. A un refugi, però més
sovint a fer un bivac, acampar en tenda prop d’un estany o dormir a
una borda. La formula era sempre la mateixa. Aproximació per
la tarda, un vespre llarguíssim, que no acabava de morir mai,
on la llum acompanyava fins a quarts d’onze. La pau i el silenci de
la natura era una companyia sedant i agradable, i posava el
contrapunt a un trimestre laboralment sempre dens. Una miqueta de
coca i a dormir com un beneït.
Des
de fa un temps les obligacions familiars m’impedeixen repetir
aquestes escapades (encara que un bon amic ahir em va trucar per anar
a dormir prop d’un estany entre la Bollosa i el Carlit), però
en canvi he descobert les excursions del dia de Sant Joan. Són
uns dies especials, on tothom dorm, refent-se dels excessos de la nit
anterior. Molt poca gent a la carretera i a la muntanya. El dia és
llarguissim, amb molta llum i normalment mai trobes a ningú
arreu. Ja he quedat amb un bon company per sortir demà. Bona
revetlla a tothom!
[@more@]
