Paisatge, energia i molins de vent

Des de fa temps cada cop els científics ens adverteixen del problemes derivats de l’escalfament del planeta, de l’abús de l’energia fòssil i de la necessitat de replantejar el model energètic occidental i dels països emergents. Poc a poc, massa lentament, s’intenten posar en marxa mesures per obrir noves fonts energètiques o canviar els mecanismes en el seu consum. Potser una de les fites més conegudes sigui el Protocol de Kioto, amb totes les seves absències i poca ambició. Sense massa soroll ha anat avançant la generació d’energia eòlica, fins esdevenir una complement energètic important. És una font d’energia no fòssil, cada cop més eficient i amb una matèria primera variable però il·limitada.

Però com tot en la vida, mai hi ha res perfecte. A mesura que la implantació d’energia eòlica anava avançant, anaven creixent les queixes sobre el seu impacte en el paisatge. En molts llocs singulars i d’evidents bondats paisatgistes (Serres del Mestral, Empordà, Delta de l’Ebre…) s’han plantejat projecte de parcs eòlics fortament contestats per l’elevat impacte paisatgista.

Aquest sembla un problema aparentment irresoluble i on les dues parts tenen la seva part de raó. A favor de l’energia eòlica cal dir que és neta, renovable i evita l’escalfament de l’atmosfera, però en contra és evident el seu impacte. En termes jurídics podríem considerar que estem davant de dos bens jurídics diferents (energia renovable, conservació del paisatge) i com a societat hauríem de decidir quin és el més important. Aquest és un debat que sempre m’ha incomodat personalment, ja que entenc les dues postures i no aconsegueixo veure-hi una sortida clara.

Recentment Ecologista en Acción acaba de publicar un document que ofereix pistes lògiques i clares per avançar en el debat. Jo no soc especialista en temes energètics i desconec si les mesures proposades són les adients, però tot el plantejament que es fa em sembla molt coherent, possibilista i fonamentat. Crec que obre portes per avançar en el replantejament del model energètic, fa propostes reals i supera estèrils enfrontaments que impedeixen avançar. Us en recomano la seva lectura.

[@more@]



Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\’agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\’aquesta bitàcola m\’obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Paisatge, energia i molins de vent

  1. Ramon diu:

    El problema de l’eòlica es podria resoldre posant-ne, per exemple al mar? Ho han intentat al Delta però sembla que no ha prosperat. en saps alguna cosa?

  2. nanu diu:

    D’algun lloc haurem de treure energia. No volem que contamini, que sigui barata i inesgotable, que millor que la energia aeolica? En aquest cas la contaminació visual es un mal menor

  3. Gran article per publicar increïble el bon interestin

Els comentaris estan tancats.