En el suplement dominical del País d'avui, (EP[s] 26-11-06) surt publicat un reportatge sobre muntanyes. Amb el títol “Los gigantes del planeta” reprodueix algunes fotografies, força espectaculars, de diferents muntanyes i serralades preses des de satèl·lit. Aparentment és una representació purament geològica d'un accident geogràfic, però la potència tel·lúrica d'aquests relleus no pot deixar indiferent a qui ens agrada això de les alçades. El text, del geògraf Martínez de Pisón, és de circumstàncies, encara que elegant i de bon llegir. Posa de relleu el valor simbòlic, espiritual, cultura i transcendent de la muntanya. Aquestes imatges han estat editades per Blume en el llibre “Montañas desde el espacio. Picos i cordilleras de los siete continentes”, llibre que vaig poder donar un cop d'ull ahir tafanejant pel Saló del Llibre de Barcelona. És un article clarament comercial que cerca el possible impacte de l'espectacularitat d'unes imatges de natura, però on hàbilment l'autor aprofita per continuaa la seva tasca d'apostolat en la defensa del valor de les muntanyes i la necessitat de la seva protecció.
Com a curiositat al suplement dominical i trencat l'article hi ha l'encartament d'un potent 4×4 d'un fabricant de cotxes japonès. Segur que ningú hi ha pensat, però és una casualitat molt simptomàtica. L'article i el text de Martínez de Pison defensen una voluntat de respecte i revalorització de la muntanya mentre que aquests enginys mecànics simbolitzen la vanitat humana i la potència de la seva tecnologia per imposar-se sobre el medi natural. És un oxímoron molt curiós, casual, imprevist però altament significatiu.
[@more@]
