Tardor I

Enguany la tardor va una mica retardada. La dolçor
de les temperatures sembla que ha emmandrit el bosc. Mentre espero que les fulles
agafin els colors, rellegeixo Rilke…



DIA DE TARDOR

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

(traducció
de Joan Vinyoli)

[@more@]

1 comentari

Seminari de literatura de muntanya

El Centre Excursionista de València
juntament amb el Museu Valencià d’Etnologia ha convocat el I Seminari de
Literatura de Muntanya, que es desenvoluparà els propers dies 24 d’octubre i 7
de novembre, en dues sessions que intentaran abordar una síntesi de la història
del sentiment de la muntanya i alhora es farà un acostament als fonaments de
l’etnologia de muntanya a partir d’uns llibres escollits. Seguidament en altres
tres sessions es farà un comentari i treball col.lectiu dels llibres triats.

El Seminari té molt bona pinta i a mi
personalment em sembla molt interessant. Malauradament pels catalans del
Principat la distància ens impideix assistir-hi.

Quina institució o centre català s’anima a
preparar quelcom semblant?

Més informació aquí i aquí.

[@more@]

Comentaris tancats a Seminari de literatura de muntanya

Mendiexpo

Els
propers dies 20, 21 i 22 d’octubre tindrà lloc a Irun la
tercera convocatòria del Mendiexpo,
que es presenta com una fira transfronterera de muntanya i esquí.
Al llarg dels tres dies està previst la realització de
tota una colla d’actes, conferències o passis de pel·lícules.
Destaca la presentació de Touching the Void pel mateix
Simon Yates, la xerrada de Carlos Pauner sobre la seva experiència
al Kangchenjunga, de Chus Lago, de Jordi Tosas, d’Iñaki Ochoa
de Olza o les conferències sobre el perill d’allaus de Carles
Garcia Selles, així com a proves d’orientació infantil,
un open de boulder o un curset de Gps.

A
banda de les activitats en el recinte firal les mes variades parades
de tot allò relacionat amb el món de la muntanya
exposen les seves propostes, productes o materials, des de
fabricants a agències de guiatge, editorials o propostes
turístiques.

En
només tres edicions es va poc a poc consolidant com un lloc de
trobada de tots els interessats en les activitats de muntanya del
país basc i de França, encara que amb una vocació
clarament comercial. Una mica com la fira de Vic però més
gran i amplia i centrada exclusivament en el món de la
muntanya. Si esteu pel nord el proper cap de setmana treieu-hi el nas.

[@more@]

Comentaris tancats a Mendiexpo

Centenari de Dino Buzzati

Demà
dilluns 16 d’octubre s’escau el centenari del naixement de
l’escriptor italià Dino Buzzati. Malgrat ser un dels
escriptors i narradors més destacats del segle XX, a casa
nostra la seva recepció sempre ha estat reduïda. Potser
algun diari en parlarà i esmentarà sobretot el seu
llibre més conegut,
El desert dels Tartars,
obre mestra que s’ha de llegir inexcusablement.

El
que probablement ningú dirà serà que Buzzati va
ser un alpinista i home de muntanya. A banda d’escriptor, periodista,
pintor, lletrista d’òperes, articulista durant quaranta anys
del Corriere della Sella i homes de lletres i cultura, una de les
principals aficions de Buzzati era la muntanya, l’escalada i l’esquí
i mantenia una relació molt estreta amb les Dolomites.

Va
anar publicant diversos articles relacionats amb la muntanya, els
Alps, la natura, l’esquí, els personatges i fets rellevants
del seu moment, on sura l’esperit d’un home intel·ligent,
sensible, profund, amb uns textos de gran nivell. Són molts
articles sobre la muntanya escrits al llarg de 40 anys. Al voltant
d’un centenar d’ells es van aplegar al llibre
Le montagne
di vetro
(italià) o
Montagnes de verre
(francès), que malauradament mai han estat traduïts a
casa nostra. Walter Bonatti el va qualificar com l’Albert Camus de la
literatura de muntanya.

Serveixin
aquests ratlles com a record i homenatge a un gran autor de narrativa
i a un home de cultura que va saber agermanar la literatura amb la
muntanya. I si cap editor s’animes a publicar els seus articles de
muntanya ens faria un gran favor a uns quants lletraferits.

[@more@]

Comentaris tancats a Centenari de Dino Buzzati

Alfred Badia

Taga des del Sant Amand

Un
bon amic em passa una adreça interessant, el
web
que s’ha fet en record i homenatge a l’
Alfred
Badia
.
Poeta, assagista, traductor, escriptor, filòsof, artículista,
professor de llengua i catalanista de soca rel l’Alfred Badia
pertanya a aquella generació de persones que van mantenir una
llengua i un país en temps obscurs, sempre amb una gran
dignitat i un elevat esperit moral.

Doneu-li
un cop d’ull al web. Trobareu alguna sorpresa, com aquest bonic poema
muntanyenc .

[@more@]

Diàleg

Diu
el Puigmal
a Sant Amanç:
«Si tu fas vent,
jo
faré llamps».
«Jo duré el fred»
fa
el Balandrau,
«a cops de neu,
que serà glaç».
El
Taga llança
un altre cant:
«Avui és
festa,
no s´hi val!
Jo crido el sol
que vola alt;
la
primavera
l’ha enfilat;
obre les flors
de dalt
estant,
conjura els verds
damunt dels prats
i balla amb
mils
de diamants
pel cel perdut
en tants miralls
en les
clotades
dels fondals
on s’enlluernen
els senglars».

Adés
era l’alba
,
Barcelona, Quaderns Crema, 1991, 62-63.

Comentaris tancats a Alfred Badia

Vídeo sobre el franquisme

Un
altra vídeo totalment diferent. És un documental sobre
la història de l’excursionisme al franquisme, amb testimoni
d’alguns dels seus protagonismes. Val la pena escoltar-lo. En relació
a això hi ha un historiador que està enllestint un bon
treball sobre el franquisme i l’excursionisme, que és molt
desmitificador i que desmenteix la pretesa heroïcitat del
col·lectiu excursionista durant la llarga nit del franquisme.
Desconec si l’autor s’atrevirà a redactar-lo tal com vol ja
que encara hi ha molta gent viva amb la sensibilitat a flor de pell,
però potser està començament a arribar el moment
de fer una revisió de l’etapa franquista més lliure i
sincera, allunyada dels clixes, encara que això no ens faci
quedar massa bé.

El
vídeo el trobareu
aquí

[@more@]

2 comentaris

Michel Guerin editor

Fa pocs dies he rebut el catàleg de l’editor francès Michel
Guerin
. Per a mí és l’editor de llibres de muntanya més
interessant i solvent de tota Europa del moment. Fa 11 anys que va començar en
un petit apartament de Chamonix aquesta petita aventura editorial i des del
primer moment es va imposar un nivell d’exigència alt, de rigor i seriositat
que ha sabut mantenir en tot moment. Va apostar exclusivament per la narrativa,
bandejant el recurs fàcil al llibre de fotografia o guia de muntanya, i va saber-se
dotar d’un imatge fàcil de reconèixer i de notable impacte, els seus llibres
vermells, com els cotxes de la
Ferrari.

[@more@]

Inicialment es va dedicar a
la reedició de grans clàssics de l’escalada i l’alpinisme amb noves fotografies
d’època (va donar al campanada amb Els conqueridors de l’inútil de
Lionel Terray), però poc a poc s’ha anat obrint a noves col·leccions, apostant
per textos i autors nous, marcant línies de futur i experiments literaris
agosarats. A cops no l’ha encertada, però a cada llibre és veu l’intenció i
l’aposta feta.

Miche Guerin fa d’editor, no d’empresa editorial, i aquesta subtil diferència
es nota i val el seu pes en or. És un editor de referència i cal seguir el seu
catàleg per saber per on van els trets en el món de la literatura de muntanya.
Fa temps que em pregunto si seria possible l’existència d’un editor així a casa
nostra en català. Em temo que no.

Cada any miro de comprar-me algun llibre seu, i enguany en porto dos, un de
gran format sobre Ruskin (excel·lent, del que properament en parlaré) i un de
petit sobre Robert Flematti, tot una descoberta (aquí hi ha un petit comentari).

La darrera novetat és l’anunci
de la propera publicació d’un Diccionari dels Alps, una obra en dos volums feta en coedició
amb Glènat, format per una enciclopèdia temàtica i un diccionari alfabètic,
monogràfic sobre els Alps que té una pinta superba. Pels interessats s’ha obert
un període d’abonament per adquirir l’obra amb un descomtpe atractiu. En
parlarem.

Comentaris tancats a Michel Guerin editor

Seminari sobre espais protegits i esports de muntanya

Aquest cap de setmana (7 i 8 d’octubre) té lloc
al Castell de Montesquiu (la bellíssima residència de Josep Maria Juncadella) el
IV Seminari sobre espais protegits i esports de muntanya. Aquí trobareu el programa.

Aquests Seminaris van
néixer l’any 1999 amb una primera trobada a Tenerife i responen a la voluntat
d’obrir un diàleg i establir ponts de complicitat entre els gestors d’espais de
muntanya protegits com ara Parcs Nacionals o Naturals amb els esportistes i
excursionistes que hi acudeixen. La intenció es facilitar un coneixement mutu,
amb l’intercanvi d’experiències i propostes per tal que els gestors coneguin
les necessitats del col·lectiu muntanyenc alhora de fer les seves normatives i
els excursionistes coneguin l’espai que trepitgen per mantenir actituds de respecte.

És una tasca ingrata i dura, però
absolutament necessària. Si els muntanyencs, escaladors, excursionistes volem
que se’ns respecti cal que fem sentir la nostra veu, transmetem les nostres
necessitats i ens comprometem a respectar i complir uns mínims. Hem d’admetre
unes regulacions per la pràctica de l’escalada i els esports de muntanya en
determinats llocs, però sempre des del consens i diàleg, mai amb imposicions.

L’absurd i estèril enfrontament entre
gestors d’espais protegits i muntanyencs no du enlloc. En el fons perseguim i
volem el mateix, i la manca de coneixement i diàleg ha portat a situacions
aberrants.

Trobades com aquestes són molt necessàries,
quasi imprescindibles, però un primer pas. Cal que estiguem amatents amb les
regulacions i lluitem i treballem allà on calgui per defensar els nostres drets.

[@more@]

Comentaris tancats a Seminari sobre espais protegits i esports de muntanya

Pac temàtic de natura

Ja ha arribat! Feia temps que
es veia venir i finalment ha succeït. Ja hem creat un parc temàtic de la
natura. Em miro una propaganda de l’Espai Natura de Caixa Sabadell. És una finca de 86
hectàrees que inclou la masia de Can Deu, el Museu de les Eines del Camp,
l’ermita de Sant Vicenç de Verders i el bosc de Can Deu a les afores de
Sabadell. És un espai per gaudir del contacte amb la natura prop de casa. S’hi
fan activitats lúdiques i didàctiques per famílies i escoles. Confesso que no
conec el lloc, però la propaganda dóna tota la impressió que és un parc temàtic
sobre la natura i el nostre passat rural.

Ja hi hem arribat. Sembla que
estem tenint èxit en la feixuga tasca d’anorrear el nostre passat rural i
natural, però després d’anys i panys esmerçant-nos-hi a consciència, cada dia
estem més a prop d’aconseguir-ho de manera definitiva. Finalment podrem dia amb
orgull que ens hem carregat el nostre passat, el nostre patrimoni natural i
agrari. Llavors serà el moment de promocionar i defensar els parcs temàtics per
a divertir als ciutadans i urbanites irecordar els tresors que havíem tingut,
gaudit i viscut i amb l’estultícia que sembla inherent al gènere humà haurem
aconseguit esborrar de la terra. És aquest el nostre destí com espècie? No
sabem fer res més? Encara estem a temps de salvar una part de la nostra natura,
abans de tancar-la en un museu.

[@more@]

Comentaris tancats a Pac temàtic de natura

La ceràmica de l’Esplà

A l’extrem NW del massís del
Boumort hi ha les roques on s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Esplà,
proper al despoblat de Solduga, sobre un espadat cap als 1.500 metres, penjat
sobre la Noguera
Pallaresa.
Durant la guerra civil va ser un punt calent de
l’anomentat Front del Pallars, i encara hi resten algunes rases, refugis de
protecció i nius d’armament però tot va quedar arrasat.

[@more@]

El lloc té unes vistes
sensacionals. Cau sobre Gerri de la
Sal
i el municipi del Baixpallars, però es pot contemplar des
del Montsec fins el Turbó, Cotiella, Montsent de Pallars entre moltes altres
muntanyes i valls. Cal parar atenció una bona estona per entretenir-se a
identificar a tot el que s’hi veu.

Ara hi ha algunes taules de
picnic, un refugi lliure, una fita geodèsica i una petita ermita, de nova planta.
Tot està endreçat i ben agençat. S’hi nota que algunes mans amoroses se’n
cuiden i ho mantenen tot net i polit. Resto una estona admirant una preciosa
ceràmica que hi ha al refugi lliure. Sembla una Mare de Déu, feta amb gust i
intenció. És moderna, elegant i lluïda. Qui l’ha feta? Per què s’ha col·locat
aquí? Que vol recordar o commemorar?

En qualsevol cas us recomano
treure-hi un dia el nas. No us en penedireu.

1 comentari