Demà
dilluns 16 d’octubre s’escau el centenari del naixement de
l’escriptor italià Dino Buzzati. Malgrat ser un dels
escriptors i narradors més destacats del segle XX, a casa
nostra la seva recepció sempre ha estat reduïda. Potser
algun diari en parlarà i esmentarà sobretot el seu
llibre més conegut, El desert dels Tartars,
obre mestra que s’ha de llegir inexcusablement.
El
que probablement ningú dirà serà que Buzzati va
ser un alpinista i home de muntanya. A banda d’escriptor, periodista,
pintor, lletrista d’òperes, articulista durant quaranta anys
del Corriere della Sella i homes de lletres i cultura, una de les
principals aficions de Buzzati era la muntanya, l’escalada i l’esquí
i mantenia una relació molt estreta amb les Dolomites.
Va
anar publicant diversos articles relacionats amb la muntanya, els
Alps, la natura, l’esquí, els personatges i fets rellevants
del seu moment, on sura l’esperit d’un home intel·ligent,
sensible, profund, amb uns textos de gran nivell. Són molts
articles sobre la muntanya escrits al llarg de 40 anys. Al voltant
d’un centenar d’ells es van aplegar al llibre Le montagne
di vetro (italià) o
Montagnes de verre
(francès), que malauradament mai han estat traduïts a
casa nostra. Walter Bonatti el va qualificar com l’Albert Camus de la
literatura de muntanya.
Serveixin
aquests ratlles com a record i homenatge a un gran autor de narrativa
i a un home de cultura que va saber agermanar la literatura amb la
muntanya. I si cap editor s’animes a publicar els seus articles de
muntanya ens faria un gran favor a uns quants lletraferits.
[@more@]
