Alfred Badia

Taga des del Sant Amand

Un
bon amic em passa una adreça interessant, el
web
que s’ha fet en record i homenatge a l’
Alfred
Badia
.
Poeta, assagista, traductor, escriptor, filòsof, artículista,
professor de llengua i catalanista de soca rel l’Alfred Badia
pertanya a aquella generació de persones que van mantenir una
llengua i un país en temps obscurs, sempre amb una gran
dignitat i un elevat esperit moral.

Doneu-li
un cop d’ull al web. Trobareu alguna sorpresa, com aquest bonic poema
muntanyenc .

[@more@]

Diàleg

Diu
el Puigmal
a Sant Amanç:
«Si tu fas vent,
jo
faré llamps».
«Jo duré el fred»
fa
el Balandrau,
«a cops de neu,
que serà glaç».
El
Taga llança
un altre cant:
«Avui és
festa,
no s´hi val!
Jo crido el sol
que vola alt;
la
primavera
l’ha enfilat;
obre les flors
de dalt
estant,
conjura els verds
damunt dels prats
i balla amb
mils
de diamants
pel cel perdut
en tants miralls
en les
clotades
dels fondals
on s’enlluernen
els senglars».

Adés
era l’alba
,
Barcelona, Quaderns Crema, 1991, 62-63.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.