Tardor I

Enguany la tardor va una mica retardada. La dolçor
de les temperatures sembla que ha emmandrit el bosc. Mentre espero que les fulles
agafin els colors, rellegeixo Rilke



DIA DE TARDOR

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

(traducció
de Joan Vinyoli)

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Tardor I

  1. arderico diu:

    Ondia quins colors mes bonics, allà al Berguedà també está mandrós pero ja ha començat a vestir-se de tardor.
    Passa’t per casa i veurás http://www.arderico.com
    Una abraçada

Els comentaris estan tancats.