Arxiu de l'autor: muntanya

Ahir vagi veure per la televisió Temps de Neu. Per a qui no ho sàpiga aquest és un programa que fa TV3 en temporada de neu. Mai m’ha agradat gaire i no n’he estat seguidor fidel, malgrat agradar-me l’esquí. El … Continua llegint →

Vagi per endavant que aquest post és políticament incorrecte i que molt probablement moltes dones s’enfadaran, però acabo de llegir una frase que em confirma un pensament meu. Diu un expert en orientació que encara que empíricament no es pot … Continua llegint →

Finalment he pogut confirmar la noticia i veure fotografies. Els insignes directius del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac van decidir adecuar el camí entre la Casa Nova i la Casa Vella de l’Obac. Aquesta adequació … Continua llegint →

Com amant dels llibres en general, en particular els de muntanya, i entre ells amb una especial atenció pels clàssics, cada nova edició d’alguns d’aquests és un motiu d’alegria. El nostre país és una mica oblidadís amb els seus clàssics … Continua llegint →

Em miro el Calendari de Caminades pel 2006 publicat per la Feec. És un calendari que intenta recollir la majoria de caminades que es fan a Catalunya organitzades per entitats excursionistes. Inclou caminades de resistència ( + 50 quilòmetres), caminades … Continua llegint →

Llegeixo una nota d’un estudi de recerca fet per investigadors de la Universitat de Pennsylvanie, als Estats Units. Sembla que aquests científics han construït una motxilla amb un dispositiu que aprofita el petit moviment vertical que es fa a cada … Continua llegint →

Amb mesos de retard m’assabento de la mort de Jacques Lacarrière. Sembla que les complicacions d’una operació de genoll rutinària van provocar la seva mort el passat setembre de 2005. Lacarrière era un helenista d’enorme prestigi, amb multitud de traduccions … Continua llegint →

Avui l’he vist. Caminant apressat per la gran ciutat, allí estava. En un solar abandonat, darrera d’un vell mur de totxanes, lluïen les branques florides. Era un ametller. Un ametller florit. Potser l’arbre que té una de les flors més … Continua llegint →

Em sento una mica més acompanyat. Hi ha alguna altra persona que també té les mateixes necessitats. Potser no soc tan rar. Doneu un cop d’ull aquí. [@more@] Tweet

Els dies cauen de manera imperceptible, les hores s’escolen lentament. A cops creu que el temps s’ha aturat. L’hivern és llarg, la nit persistent, la primavera llunyana i l’albada incerta. La grisor de la rutina ho ha envaït tot, la … Continua llegint →