S’orienten pitjor les dones?

Vagi
per endavant que aquest post és políticament incorrecte i que molt probablement
moltes dones s’enfadaran, però acabo de llegir una frase que em confirma un
pensament meu. Diu un expert en orientació que encara que empíricament no es
pot demostrar, per ell és veritat que les dones s’orienten a la muntanya i a la
natura en general, pitjor que els homes. No hi sap trobar les causes, sinó un
cúmul de pòsits antropològics. La dona en la tradició de la civilització humana
no ha tingut la tasca mai de conduir, d’anar davant dels grups, de caçar o
buscar els aliments. Aquest ha estat un rol reservat als homes i per això
aquests, en general, han desenvolupat un sentit de l’orientació més elevat.

La
meva petita experiència personal ho confirma. Amb totes les dones que he sortit
a la muntanya sempre he patit en l’orientació. Segur que hi ha dones que
s’orienten molt bé, però sembla que la majoria tenen clares dificultats. Hi
esteu d’acord?

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: S’orienten pitjor les dones?

  1. sueps1 diu:

    Doncs jo no estic gens d’acord amb l’afirmacio que fas… no se si es que jo soc un bixo raro o que, (jo soc noia) i la veritat es que m’oriento molt be a tots els llocs, els mapes els pillo a la primera… en canvi, els nois amb els que m’ajunto sempre pareixen perduts… mes que res ho he experimentat a les ciutats… Ja no se si es perque es deixen guiar, i no presten atencio o pk no saben orientar-se ;P Pero a casa meua, les que llevem los mapes som les dones

  2. dan diu:

    Si que es politicament incorrecte… pero jo diria (generalitzant molt) que alguna cosa de cert hi ha. El que em semblen xorrades son les explicacions pseudo-sociologico-historico-antropologiques que s’inventen.

  3. Arare_ diu:

    Hola, no em coneixes ni jo a tu, he arribat aquí a través del blog de la Júlia.

    Jo no sé si aquesta teoria és veritat o no, només sé que jo sóc absolutament desorientada i no solament a la muntanya.

    Quant al que diu la Júlia, això si que és cert: els nens tendeixen a ocupar l’espai mentre les nenes es queden en petits raconets, xerrant de les seves coses, sobre tot a partir dels 7-8 anys. Abans d’aquesta edat jo diria que corren i salten igual que ells.

    Acabo de sentir a la ràdio un metge que diu que les dones movem els músculs de forma diferent que els homes quan fem esport (concretament parlava d’atletisme). Jo no trobo que sigui políticament incorrecte. Hi ha coses que, vistes des del vessant de la biologia, tenen un sentit, ens agradin o no.

    Salutacions cordials.
    Arare_ http://elmeumar.blogspot.com

  4. Jo també arribo des de ca la Júlia. Jo també sóc l’excepció com la sueps1. El meu sentit de l’orientació és, anava a dir desastrós, però, ni això, és del tot inexistent.

  5. mar diu:

    tu mateix ho dius:
    “Aquest ha estat un rol reservat als homes…”

    jo no crec que els homes hagin desenvolupat més el sentit d’orientació, sinó que el que han elevat n’és el percentatge: “qui trenca més plats és qui els renta més sovint”, oi?
    En aquestcas, jo sóc dona i puc dir que m’oriento perfectament estigui on estigui. Fins i tot m’oriento per intuïció i arribo sempre a lloc.
    No crec que aquest tema sigui aplicable a la diferència de sexes, sinó de persones.

    com deia en napoleon:
    “quan la dona desperti, que tremoli el món”
    🙂
    (m’ha agradat conèixer el teu blog)

Els comentaris estan tancats.