Arxiu de l'autor: muntanya

Ahir el Barça guanyava la Champions i l’eufòria es desfermà. Es curiós com Catalunya i els catalans que sovint diuen que són avorrits, massa continguts, ensopits i refractaris a exterioritzar els sentiments, amb el tema del Barça perden el sentit … Continua llegint →

Rebo un mail d’un contacte francès. Avisa que acaba de posar-se en marxa per a dur a terme la travessa de l’arc alpí, des de Viena fins la Mediterrània. L’impulsor i principal protagonista és en David Genestal, un noi francès … Continua llegint →

Comentava en un anterior anotació (aquí) la meva admiració pel neozelandès Mark Inglis, que amb dues cames artificials degut a un accident, sortia cap a l’Everest. Avui porten els diaris la noticia que ha fet cim. Sembla que va ser … Continua llegint →

De tant en tant em pregunten que s’ha de fer per ser guarda de refugi. És aquesta una opció difícil i complicada de tirar endavant. Els refugis que funcionen econòmicament tenen molt poca rotació dels guardes, hi ha refugis ruïnosos, … Continua llegint →

En anteriors posts he anat parlant de diferents temes dels que he tingut alguna nova informació que em penso que val la pena comentar per complementar la informació exposada. [@more@] En relació a la mort de Jacques Lacarriere (aquí) m’arriba … Continua llegint →

Llegeixo en una publicació periòdica una noticia sobre art i muntanya que em crida l’atenció. Consisteix en la convocatòria a una estada de pintura a l’alta muntanya. Està organitzat pel Col.lectiu PleinAir Activa de Torroella de Montgrí durant la primera … Continua llegint →

S’acosta l’estiu, temps de grans projectes. Alguns arribaran a port, altres no passaren d’intents, potser ni tants sols hi haurà l’oportunitat d’assetjar-los. Estiu, desig i esperança. Llavors recordo aquelles paraules de Ruskin: "Les portes de la muntanya m’obren una nova … Continua llegint →

Normalment rebo amb una predisposició positiva tots els llibres de muntanya, i especialment si son de literatura. El gènere de la narrativa de muntanya és molt difícil, delicat i ple de projectes fallits. Són pocs els autors que aconsegueixen reeixir-hi … Continua llegint →

Enguany se celebra els setanta cinc anys de l’arribada del carrilet a Núria. És un celebració com tantes d’altres, i pot tenir el ressó que li vulguem donar. En tot cas aprofito la celebració per apuntar unes quantes notes sobre … Continua llegint →

Encara estic sota els efectes de la caminada pel Boumort. Solitud i silenci omnipresent. Horitzons inabastables. Un món on s’ha aturat el temps. Recordo un haiku de Feliu Formosa, Ample paisatge on més lent és el canvi. Potser jo hi … Continua llegint →