Encara
estic sota els efectes de la caminada pel Boumort. Solitud i silenci
omnipresent. Horitzons inabastables. Un món on s’ha aturat el temps. Recordo un
haiku de Feliu Formosa,
Ample paisatge
on més lent és el canvi.
Potser jo hi sobro
Resto pensatiu…
[@more@]
Quant a muntanya
El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Mai no sobra/ni el vent/ni l’ombra/ni que les coses/endreça i nombra