Cada cop que vaig a l’Aragó em passa el mateix. Allí la xarxa de GR està perfectament marcada, plena de pals indicadors, amb plànols, croquis i tota mena de senyals. Les guies estan editades i són fàcils de trobar. Tenen una xarxa de senders de qualitat, ben mantinguda i al dia. La raó és molt senzilla. Els diners públics de la Diputación General de Aragón, mitjançant Prames, ho paga tot, perquè entenen que és un recurs turístic que cal potenciar. En canvi a casa nostre els GR, els senyals i les pintures, es mantenen gràcies a l’altruisme dels excursionistes i de les entitats, sense ajudes públiques. És una situació del tot injusta i caldria fer entendre a les administracions el potencial que té el senderisme com a recurs turístic, i el baixissim cost que té el seu manteniment, sobretot si es compara amb les inversions públiques en altres temes de turisme. Esperem que algun dia ho entenguin i arribem a tenir una xarxa de senders a casa nostra de qualitat. En tot cas, cal agrair a aquells excursionistes que hi treballen la seva abnegada i silenciada tasca. Aquest estiu he pogut resseguir el GR 150 i el seu estat era impecable. Perfectament repintat i marcat. Malauradament n’hi ha molts altres que estan en un estat manifestament millorables, però no es poden demanar miracles als voluntaris que prou fan.
[@more@]
