Aquest estiu s’ha produït un important esfondrament al Dru que ha passat sense pena ni glòria entre la comunitat alpina de casa nostra. El Dru és una important muntanya del massís del Montblanc, propera a l’Aiguille Verte, prop de Chamonix. A banda de ser una muntanya preciosa, el Dru té un valor històric important, fascinant, ja que a les seves parets s’han dut a terme escalades fonamentals i els escaladors claus de cada generació hi han volgut deixar la seva petja. El Dru és una muntanya emblemàtica, com el Cerví, el Montblanc, l’Eiger, el Capitan, el nostre Pedraforca o Cavall Bernat.
Amb aquest esfondrament han desaparegut per sempre més vies d’escalada mítiques com la Bonatti, la Tomas Gross, la Destivelle, la Lafaille, la directísima americana i la directíssima francesa. Al darrera de cada d’aquestes vies hi ha uns escaladors formidables, unes històries que encongeixen el cor i especialment un bocinet de la història de l’alpinisme però també la història en majúscules de l’escalada del massís del Montblanc.
Potser em direu que de fet no n’hi ha per tant, que aquest esfondrament no és més que un accident geològic i que la natura actua a través de l’erosió. Tindreu raó, però per la història de l’alpinisme és una pèrdua irreparable, una mica com si hagués desaparegut la Sagrada Familia de Barcelona, el temple de Santa Maria del Mar o el romànic de Boí. No em sap greu que la natura faci el seu curs, sinó que la manca de cultura alpina no permeti valorar l’enorme pèrdua històrica que ha suposat aquest esfondrament.[@more@]
