Els GR de l’Aragó

Cada cop que vaig a l’Aragó em passa el mateix. Allí la xarxa de GR està perfectament marcada, plena de pals indicadors, amb plànols, croquis i tota mena de senyals. Les guies estan editades i són fàcils de trobar. Tenen una xarxa de senders de qualitat, ben mantinguda i al dia. La raó és molt senzilla. Els diners públics de la Diputación General de Aragón, mitjançant Prames, ho paga tot, perquè entenen que és un recurs turístic que cal potenciar. En canvi a casa nostre els GR, els senyals i les pintures, es mantenen gràcies a l’altruisme dels excursionistes i de les entitats, sense ajudes públiques. És una situació del tot injusta i caldria fer entendre a les administracions el potencial que té el senderisme com a recurs turístic, i el baixissim cost que té el seu manteniment, sobretot si es compara amb les inversions públiques en altres temes de turisme. Esperem que algun dia ho entenguin i arribem a tenir una xarxa de senders a casa nostra de qualitat. En tot cas, cal agrair a aquells excursionistes que hi treballen la seva abnegada i silenciada tasca. Aquest estiu he pogut resseguir el GR 150 i el seu estat era impecable. Perfectament repintat i marcat. Malauradament n’hi ha molts altres que estan en un estat manifestament millorables, però no es poden demanar miracles als voluntaris que prou fan.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.