El congost de Montrebei és un dels paratges de Catalunya més fascinant. S’alça en el cor del Montsec, fent de frontera administrativa i geogràfica entre Catalunya i Aragó. El riu Noguera Ribagorçana s’escola en un estret congost, vigilat per altes i ferrenyes parets de roca. Un camí excavat a la roca el permet recórrer en un paratge vertiginós. És un lloc singularíssim, amb una força magnètica i tel·lúrica molt especial. Els excursionistes ho saben bé, però especialment els escaladors, que han convertit el congost en un autèntic santuari de l’escalada, amb addictes i fanàtics. Qui no ho conegui cal que ho visiti d’immediat.
[@more@]
Fa pocs anys la finca que envolta el congost va ser comprada per la Fundació Territori i Paisatge i això ens va donar una certa tranquil·litat a alguns, ja que els objectius d’aquesta ONG mediambiental són conservar el territori íntegre. Aviat aquesta confiança es va anar convertint en intranquil·litat, ja que la Territori i Paisatge ha endegat petites actuacions per facilitar el turisme a la zona. Pel moment han estat mínimes (postes, senyals i camins) però al meu parer sobreres.
De sobte ha salta una noticia inesperada. Està previst la construcció d’un pont a l’entrada catalana del Congost, sobre l’embassament de Canelles. Es tractarà d’una passera penjant de 190 metres de llarg que pretén unir físicament i simbòlicament les dues bandes del Montsec, facilitant una connexió entre els pobles de Viacamp (banda ribagorçana) i de Corsà (la Noguera). La passera està pressupostada en 1.155.000 € i es vol executar el 2006. Posteriorment es vol continuar amb un projecte de marcar 172 quilòmetres de senders per la zona.Aquest pont sembla que no es farà ben be a l’entrada del congost, sinó una mica allunyat, i s’emmarca dins d’un projecte de promoció turística de la zona.
No veig gens clar que calgui fer el pont. El misteri, la bellesa i la màgia de Montrebei és la seva solitud, el seu aïllament, la seva duresa. Un pont desfigurarà el paisatge i trencarà part del seu encant. Montrebei, caminant o escalant, s’ha de guanyar per comprendre’l i estimar. Em penso que anem camí de trencar la màgia de Montrebei. I això és molt greu.
