Un pont a Montrebei

El congost de Montrebei és un dels paratges de Catalunya més fascinant. S’alça en el cor del Montsec, fent de frontera administrativa i geogràfica entre Catalunya i Aragó. El riu Noguera Ribagorçana s’escola en un estret congost, vigilat per altes i ferrenyes parets de roca. Un camí excavat a la roca el permet recórrer en un paratge vertiginós. És un lloc singularíssim, amb una força magnètica i tel·lúrica molt especial. Els excursionistes ho saben bé, però especialment els escaladors, que han convertit el congost en un autèntic santuari de l’escalada, amb addictes i fanàtics. Qui no ho conegui cal que ho visiti d’immediat.

[@more@]

Fa pocs anys la finca que envolta el congost va ser comprada per la Fundació Territori i Paisatge i això ens va donar una certa tranquil·litat a alguns, ja que els objectius d’aquesta ONG mediambiental són conservar el territori íntegre. Aviat aquesta confiança es va anar convertint en intranquil·litat, ja que la Territori i Paisatge ha endegat petites actuacions per facilitar el turisme a la zona. Pel moment han estat mínimes (postes, senyals i camins) però al meu parer sobreres.

De sobte ha salta una noticia inesperada. Està previst la construcció d’un pont a l’entrada catalana del Congost, sobre l’embassament de Canelles. Es tractarà d’una passera penjant de 190 metres de llarg que pretén unir físicament i simbòlicament les dues bandes del Montsec, facilitant una connexió entre els pobles de Viacamp (banda ribagorçana) i de Corsà (la Noguera). La passera està pressupostada en 1.155.000 € i es vol executar el 2006. Posteriorment es vol continuar amb un projecte de marcar 172 quilòmetres de senders per la zona.Aquest pont sembla que no es farà ben be a l’entrada del congost, sinó una mica allunyat, i s’emmarca dins d’un projecte de promoció turística de la zona.

No veig gens clar que calgui fer el pont. El misteri, la bellesa i la màgia de Montrebei és la seva solitud, el seu aïllament, la seva duresa. Un pont desfigurarà el paisatge i trencarà part del seu encant. Montrebei, caminant o escalant, s’ha de guanyar per comprendre’l i estimar. Em penso que anem camí de trencar la màgia de Montrebei. I això és molt greu.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.