Caminicidi?

 

 

 

Mentre la família dorm, surto de bon matí a retrobar-me amb un camí prop del poble que m’han dit que estan arranjant. Era un antic camí que unia un monestir amb un castell. Durant molts anys ha estat perdut i ara el Consell Comarcal hi ha dedicat una partida a la seva recuperació, amb la intenció que es converteixi en un nou recurs turístic del municipi.

Una part del camí va a mitjà alçada de la muntanya, sobre el fons de la vall i la resta per dins del bosc. El camí ha estat refet a consciència. És a dir, no s’ha limitat a estassar-lo i consolidar-lo, sinó que s’ha construït un veritable camí de bast, d’un metre d’amplada, de regularitat perfecte, movent troncs, arbres i rocs, amb l’ajut mecànic d’una petita retroexcavaodora i una piconador. El resultat és quelcom antinatural.

 

[@more@]

 

 

 

 

 

Mentre hi camino penso si això és el que s’ha de fer. Quina ha de ser la filosofia de la recuperació de camins? No ho sé, però crec que els nous camins ja no han de ser de bast, perquè no hi ha bestiar per transitar-hi, sinó que s’han de pensar per les persones, turistes o muntanyencs. Els camins haurien de senyalitzar-se molt discretament, defugint els grans senyals, i mantenir net el corriol per poder-hi transitar còmodament. I res més. Crec que no s’han de fer grans obres, ampliacions o destrosses. El caminador necessita un corriol, no una autopista. Em dol que els pocs diners que les administracions dediquen als camins es malmetin en tasques desproporcionades i de resultats incerts.

Cal donar un temps a aquest camí per veure que en queda amb el pas dels temps. Potser d’aquí a un parell d’anys pensaré que va ser una actuació encertada, però ara per ara em sembla del tot desafortunat.

 



Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Caminicidi?

  1. Quan estigui acabat ja te’n podràs fer cabal. De tota manera la segona fotografia avala els teus dubtes.
    El perill de l’obra mal feta no és que es rectifiqui, que no sol passar, sino que per “arreglar-ho”, s’asfalti. No fora la primera vegada.
    Bé, com que és de franc tenir fè, tinguem-ne.

Els comentaris estan tancats.