Escapada a l’Arieja

 

Viatge llampec a l'Arieja, per fer una presentació pública a Fois del darrer Vèrtex dedicat monogràficament a l'Alta Arieja. Les carreteres estan estranyament buides i es circula amb rapidesa i comoditat. Al coll de Pimorent fem una breu aturada. La muntanya està pelada i no fa fred. Dos colles de catalans han vingut fins aquí per tocar neu, però amb prou feines ho podran fer. Un és un grup del Cordada, portats pel Josep Escruelas que van a fer una mica de raquetes per les pistes de Porte.

 

 

  estació d'esquí de Porté amb neu artificial

[@more@]

 

A Fois ens trobem amb el nostre amfitrió, el Michel Sébastien, que ens espera il·lusionat. Convit per dinar, amb un plat enorme de Foie, boníssim, i un magnífic tall de filet saignant que es desfà a la boca.

L'acte de presentació marxa raonablement bé. El Michel s'ha mobilitzat i acudeixen les forces vives de la comarca: diversos polítics, periodistes, gestors, muntanyencs i la gran sorpresa: un bisbe! Havia viscut moltes situacions en les presentacions públiques, però mai haver estat acompanyat de tot un senyor bisbe, en aquest cas, l'arquebisbe de Pàmiers.

Jo amb el meu francès macarrònic me'n surto i sembla que la revista Vèrtex agrada i causa una molt bona impressió, i en especial, una certa sorpresa que des de Catalunya haguem volgut dedicar tot un número a aquelles terres.

A continuació el Michel fa un passis de diapositives de muntanyes, valls, llacs i elements del patrimoni de l'Arieja i fa una encesa i apassionada defensa del seu projecte del Parc de les Tres Nacions.

la pala del Nérassol sense neu esquiable

 

Al final al costat d'una copeta de vi fem una llarga tertúlia. Miro de parlar amb la gent. Constato que arreu hi ha una clara i decidia oposició a la reintroducció de l'ós, el seu horitzó vital és Tolosa, veuen Catalunya com quelcom molt llunyà i s'estimen les seves muntanyes. Petit incident amb un home gran, fill d'un exiliat republicà, d'Almeria, que ens retreu que fem una revista de tanta qualitat com Vèrtex en català. Ens intenta convèncer que així ens tanquem portes i anem contra nosaltres, i malgrat que amb educació i tacte li fem veure quina és la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres conviccions, no ho entén.

De retorn passejada màgica per Acs. El poble buit, els vafos de les aigües termals que s'evaporen en l'atmosfera foscant, llibreria ben assortida i ràpida menjada al cau de l'Oiseau bleu, una amagada creperia on han sabut fer un art d'aquestes menges.

Tres conclusions d'aquesta escapada: Catalunya i l'Arieja continuen vivint d'esquenes. Més enllà del port de Pimorent els contactes són mínims i les relacions quasi inexistents. La segona és que les muntanyes de l'Arieja són formidables. Una ràpida llambregada a la Dent d'Orlu, a la vall d'Aston, al massís de Taba m'ho reconfirmen.

I finalment una lliçó. L'entusiasme, l'utopia i la lluita per les pròpies conviccions són el millor motor de la vida. Aquest és el gran ensenyament de la relació amb el Michel Sebastien. Amb prop de 70 anys és una persona oberta, noble i neta, ple d'entusiasme, dinamisme i il·lusió, que lluita per les seves idees, malgrat ser conscient que no les podrà veure realitzades. Conèixer gent així és un exemple per continuar endavant.



Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Escapada a l’Arieja

  1. és molt bonica aquesta zona! vaig estar aquest hivern!

    (caigut aquí per casualitat a google)

Els comentaris estan tancats.