Saviesa

Un dia d’aquest mes d’agost he pogut compartir
quasi tres hores amb un gran muntanyenc francès. És un
home fa més de 50 anys que tresca pel Pirineu. Està al
final de la seva vida i de la seva carrera i n’és ben
conscient. Malgrat això és ple de vida, d’il·lusions
i projectes. No és gaire famós, encara que localment
s’ha fet un petit nom, i malgrat algunes escalades notables el seu
bagatge està format per centenars d’ascensions i excursions
a cims per vies normals. De totes les coses que li sento dir em
queden gravades a la memòria tres frases que em semblen una
perfecte síntesi de saviesa: “la muntanya és una
escola d’humilitat” i “m’agrada pensar que dels milers de
persones que he portat a la muntanya he ajudat a algunes a descobrir
la bellesa” i “a la vida i la muntanya s’han de tenir utopies.”

M’agradaria
poder arribar al final de la meva vida de muntanya compartint el
mateix.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Saviesa

  1. Ricard diu:

    Quines paraules més boniques, sobre tot, la tercera, s’han de tenir utopies. A mi també m’agradaria arribar als meus darrers dies de muntanya amb aquests pensaments.
    Els meus pares han complert 80 anys i fa 25 anys que passen els dos mesos d’estiu en una acampada lliure a la Vall de Pineta entre les seves estimades muntanyes. I aquest estiu han decidit que era l’últim any que pujaven: massa lluny, massa feina, massa enrenou, massa anys …. però encara els hi queda el rodal de Sabadell per on volten cada cap de setmana.

  2. joan diu:

    A mi m’agrada més la segona, això de compartir i ajudar a descobrir la bellesa als altres.

    Ben tornat a la blogosfera, recorda que tenim una sortida pendent quan estiguis amb ànims.

  3. Per aquests camins i muntanyes de Déu no és difícil trobar-hi gent de molt bona fusta. Com aquest francès.
    Afortunadament n’he coneguts uns quants.
    En efecte, la muntanya és una escola d’humilitat. Que té alumnes mediocres.

Els comentaris estan tancats.