Els «ous» del Cavall Bernat

Un dels escaladors més divertit de tot
Catalunya és en Joan Nubiola, un cachondo mental amb
qui rius sense parar. Escalador veterà ha estat un puntal del
Grup Cavall Bernat, i per una de les trobades anyals d’aquest grup,
fa uns anys va compondre un poema ple de suc i ironia. Els introduïts
en el mundillo de l’escalada hi trobaran molts noms i cares
conegudes. Aquest text hauria d’encapçalar una futura i
hipotètica antologia eròtico-festiva de l’escalada catalana. El seu títol és Ous i diu així,

[@more@]

Els del Grup Cavall Bernat
els tenim molt ben
posats

Ningú no podrà superar
els dos
ous d’en Josep Barberà

Poden tapar el melic
com li passa a en Rosich

Els arrossega pel carrer
de les Planes, en
Ferrer

Hi arrepenja la titola
com tothom, en Nubiola

També a en Torras Homet
se l’hi arronsen
quan fa fred

Per grossos, qui ho dubtarà,
els dels
dos germans Cerdà

Passant el riu descalçat,
en Picazo els
ha mullat.

Els ensenya l’Eduard,
tothom es queda parat!

Davant dels d’en Vilaplana
s’ha rendit més
d’una dama

Se’ls sospesa Lluís Muntan
amb un aire
dominant

Són els més bonics del món
els
del Paco Guillamón?

O bé guanyen per un pel
els del seu cosí
Manuel?

Com aguanten tant de pes
del “Mecano” els
calçotets?

Són peces que fan lluir
els que mostra
l’Agustí

Dels de l’Alvarez, gran inventor
n’envegen el
resplandor

Es diu de l’Esteve Tomas
que els descansa en un
cabàs

Lo Paulet, capità,
no els amaga en una
mà

Els del Joan Garrigós
semblen quatre,
però són dos

El Jordi Pons els ha pujat
a vuit mil per
triplicat

En Pany fou el millor
amb uns ous que deu n’hi
do

Els més nets els de l’Armand
tot i
sempre estar escalant

En Sicart, que és tot un sant,
per
decència els va amagant

En Pujante a l’Everest
els posa un rato al
fresc

Tothom n’ha sentit parlar,
dels ous que en
Balcells demostrarà

Els Soto, bons familiars,
els tenen rodons i
clars

És en Lamarca, Dn.Ernest,
l’home que els
té més ben fets

D’Estrasburg fins Igualada
els d’en Jorba fan
sonada

En Savé, escalant sol,
diu que’ls treia
a prendre el sol

Son ben bé una lluna plena,
els de
l’Antoni Villena

Omplirien la panera
els ous d’en Fredi Parera

En un mercat d’ous en Darder,
no hi faria mal
paper

Els d’en Guillem “Pedra-neu”
són ben
dignes d’un museu

I l’eslip sempre l’hi tiva
al bo d’en Joan
Oliva

Semblen d’anunci taurí
els ous de l’Abad
Rubí

Oh San Pietro Perelló
cada un, quin
rovelló!

Els d’en Vidal Castellví
quasin ratllen
lo diví

En Miquel, dalt del Turó,
els ventila
amb fruïció

Malformen el pantalon
de l’Artigues, Don Ramon

Pitu Trias, gran cuiner,
amb els ous és
el primer

Fora de casa en García
no els ensenya ni
a sa tia

Sota els ous de l’Escofet
ningú es
morirà de fred

Els del Dr.Sanchis Closa
són tan grans
que li fan nosa

L’artífex de la Punsola
s’els escalfa a
la cassola

Amb delit s’els ensabonava
en Jordi
Pessarrodona

Diu el mag Joan Ranera
si els refresco a la
nevera

Els branda com bona esquella
el gran president
Clarella

Exclama el feroç Fondevila:
amb els ous
no feu barrila

Els del guia Sabaté
el fan quedar
sempre bé.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els «ous» del Cavall Bernat

Els comentaris estan tancats.