Paisatge (i IV)

Per tancar (de moment) aquestes reflexions sobre el paisatge fetes a Olot no vull deixar d’esmentar la ponència d’Eduardo Martínez de Pisón, professor de geografia madrileny que en els darrers anys s’està erigint com una de les veus més enèrgiques en la defensa del valor moral de la muntanya.

Titula la seva ponència com Significado cultural del paisaje i desenvolupa la tesi que a més a més d’espais geogràfics i territorials, els paisatges tenen una important influència moral i cultural. Un paisatge és un primer lloc una realitat morfològica, però a continuació és un afer de percepció i representació. En paraules d’Ortega un paisatge compren un “món visible” i també un “transmón” o potser en català “reramón”.

[@more@]Intenta desenvolupar la idea que l’home té una responsabilitat moral envers el paisatge. És interessant la seva puntualització del paisatge com quelcom constitutivament dinàmic, viu, en permanent evolució i diferència entre l’element exterior del paisatge de l’interior, per acabar admetent també que el paisatge està filtrat per la cultura i que en el fons és un nivell cultural. Defensa activament l’existència d’una normativa per protegir el paisatge com un repte de les societats avançades, però afirma alhora que no pot existir paisatge sense home per un doble motiu: en primer lloc perquè l’activitat i ubiqüitat humana ha portat la petja de l’home arreu, però sobretot perquè únicament la mirada de l’home converteix en paisatge un territori.

És una ponència rica en continguts, que jo des de la meva modèstia signaria integrament, només amb un petit dubte: és possible entendre, respectar i estimar un paisatge sense un mínim nivell cultural?

Martínez de Pisón és un home poc conegut a Catalunya, important a Madrid, i desconec si té gaire projecció internacional. A banda de la seva activitat estrictament professional en els darrers anys ha pres una actitud combativa per la conservació del medi i del paisatge, no només pel seu valor biològic, sinó essencial cultural i moral. Defensa que l’home té un compromís amb la natura, i alhora que la natura li és imprescindible a l’home. Per aquesta raó em penso que en alguns sentits és continuador de la línia iniciada por Thoreau, Muir, Reclus o Samivel entre d’altres.

Pels aficionats a la muntanya és del tot imprescindible la lectura del seu llibre El sentimiento de la montaña, publicat per Desnivel, on a partir d’una mena d’història del muntanyisme relata els dos-cents darrers anys de relació de l’home amb la muntanya des d’una perspectiva cultural, ètica, filosòfica i sentimental amb el que m’hi sento totalment identificat.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.