M’assabento sorprès d’una noticia inesperada. El grup editorial Niveales acaba de comprar la capçalera de les revistes Vertical i Alpirando a Glènat. Encara que els webs de les respectives editorials no ho reflecteixen, el fet està confirmat i contrastat. Amb això es converteix en el grup editorial que posseeix la totalitat de les revistes de muntanya comercials franceses importants, ja que té les capçaleres de Grimper i Montagnes Magazine. Aquesta nova etapa comença el dia 1 de gener de 2006. A partir d’aquesta data a França només restaran independents La Montagne (editada pel CAF, revista no estrictament comercial que acaba de remodelar tota la seva maqueta) i la petita revista pirinenca Respyr.
[@more@]
És una noticia sorprenent. Per una banda constata el fracàs de Glènat, que va comprar aquestes dues revistes fa uns anys, però que sembla que no se n’ha sortit. Fracàs encara més sagnant quan les xifres facilitades per l’OJD francesa de 2004 confirmen que cada revista no venia més enllà dels 10.000 exemplars. Alhora significa també el fracàs de la política editorial del seu director, el Jeanmi Asselin, un periodista de muntanya francès força mediàtic i amb un ego més que evident, que mai m’ha convençut, i que ens ha fet enyorar a Sylvain Jouty, periodista de gran nivell.
Aquesta operació mercantil la puc entendre des d’una perspectiva empresarial i comercial. Entra en la lògica i moda actual de la concentració empresarial, per optimitzar costos i aconseguir economies d’escala. Caldrà veure com evolucionen els fets, però no és difícil preveure que s’anirà cap a una fusió de redaccions, l’acomiadament d’uns quants periodistes, una integració de recursos i una forta política de contractació publicitària. Ja veurem.
El que no veig gen clar és que aquesta operació aporti res als lectors. Que un únic grup editorial tingui totes les capçaleres de revistes d’un sector no sembla gaire positiu pel mateix sector. És una concentració en règim de monopoli de facto, però que limita sens dubte l’expressió de diferents opinions, visions, sensibilitats i orientacions. Veient com treballen les grans corporacions mediàtiques, pels lectors-consumidors això és un pas clarament enrera. Però alhora presenta una oportunitat pels emprenedors que s’atreveixin a buscar el forat que aquest nou grup deixarà sense cobrir.
Aquest operació confirma el que ja fa anys que penso, i es que França, en el seu moment el mercat més brillant en l’edició de muntanya, ha perduts algunes posicions. Anuncia aquest moviment francès futures operacions similars a Espanya? Determinats fets que s’han produït a França han arribat aquí al cap de quatre o cinc anys. Té cap lògica que un país com França, amb una tradició i un nombre de practicants molt més elevada que a Espanya hagi fet aquesta concentració, i a Espanya mitja dotzena d’empreses convisquin al mercat? És un tema prou interessant que caldrà seguir. A ben segur aviat veurem moviments en el món de l’edició de llibres de muntanya. Ja en parlarem.
