El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, al capdavant del qual hi ha l’ínclita i Honorable Consellera Montserrat Tura acaba de publicar un tríptic que du com a títol “Consells davant les nevades. La informació és protecció”. És un compendi de recomanacions adreçades a la població per tal que tots sapiguem que fer quan comencin a caure els flocs blancs.
Trobo que és una molt bona pensada, que la nostra benvolguda administració, que vetlla constantment per tal que no prenguem mal, ens recordi que hem de fer davant de la temible neu. Tots els consells i recomanacions que ens facilita aquest tríptic són magnífics, ponderats, assenyats. Denoten una excel·lència de coneixement, però n’hi ha alguns que arriben al més alt grau de saviesa.
Per persones com jo, de mena despistats i sovint desmemoriats, ens anirà molt bé que ens recordin que “si heu de sortir al carrer abrigueu-vos bé, cal que dugueu peces de roba lleugueres, l’una sobre l’altra”. I tant que sí! Quanta raó!. Sovint em passa que quan es posa a nevar surto de casa amb calça curta i espardenyes, i mai penso que m’haig d’abrigar com cal, i és clar, agafo uns enconstipats de por.
Però encara m’anirà millor que em recordin que “Si sou fora protegiu-vos sobretot la cara i el cap”. Això és fonamental! La cara i el cap que no pateixin!.Cal tenir-ho ben abrigats amb el capell de llana de la padrina. Sempre l’oblido, i és clar, desprès passa el que passa.
Però el que trobo més savi és la recomanació que ens aconsella “Eviteu fer exercicis físics intensos. Es corre perill de patir una lesió a l’organisme.” Evidentment! Qui és el boig que se li pot acudir fer un exercici físic intens sota una nevada, amb el perill de patir una greu lesió al seu cos!. A qui se li pot acudir anar a esquiar, pujar muntanyes o córrer sota la nevada? Només a qui els falta un bull i als tocats del bolet. Amb el calentet que s’està a casa jugant al set i mig al costat del braser!
Quina sort de tenir una consellera i una administració que vetllí amb tanta cura per la nostra salut. No sé que faríem sense ells. Realment no ens els mereixem!
[@more@]
je je. Tens raó… pero tambe puc comprendre una mica a la Consellera. De vegades he vist per la muntanya, amb amenaca evident de mal temps, jovenets vestits com si estiguessin passejant pel pati de l’escola.
I es que n’hi ha que si que cal dir-los les coses més absurdament evidents. (Que si no, despres cal anar a rescatar-los)