Remenant aquests dies de Nadal entre els paperots que tinc a la carpeta de mals endreços trobo un breu retallat d’un diari francès del passat estiu. Dona noticia que el 16 de juliol de 2005, a les 3 de la matinada, va néixer en una cabana de pastors en una vall pirinenca,a 1.700 metres, sense accés en vehicle, llum elèctrica ni aigua corrent, una nena, la Léa. Va ser un part natural, sense atencions mèdiques.
Els pares, no li volen donar cap transcendència especial al lloc i circumstàncies del naixement: “cada 7 segons neix un nen al món normalment sense cap assistència mèdica.”
Els pares potser són uns neorurals, hipies, llunàtics, valents o temeraris, però vaig guardar la noticia perquè em va semblar un fet senzillament bonic.
Néixer en una cabana de pastors, com s’ha fet durant molt de temps. Testimoni d’amor a unes muntanyes i valls, a un territori, a un paisatge, i alhora exemple d’un estil de vida, d’uns principis i d’una actitud vital.
Avui, nit de reis, aquest naixement m’ha recordat una altra epifania, i que com sempre, els homes apostem per la vida i l’amor. Pot existir millor regal de reis?
[@more@]
