L’altre dia discutia amb un amic que creia que Catalunya s’acaba a l’Ebre. Em va costar convèncer-lo que més enllà de l’Ebre encara hi ha vida, és a dir, encara resta un bocinet de Catalunya. Pel que veig aquesta confusió és força comuna entre molts catalans, que pensen que l’Ebre marca la frontera pel sud. Aquest desconeixement és encara més gran quan intentes parlar de muntanyes. La gent té una enorme confusió sobre el massís del Port, dels Ports o de lo Port. A alguns els sona el nom, però a banda de saber que estan cap al sud, no tenen ni idea d’on ubicar-lo.
Però avui no vull parlar de les muntanyes del Port, sinó d’unes muntanyes molt més petites, húmils i desconegudes. Les del Montsià.
A tocar del mar, al costat del Delta, amb una cota ben petita, les modestes elevacions del Montsià són una curiositat que s’ha de conèixer. Tot aquell que li agradi la muntanya i Catalunya, alguna vegada ha d’anar a caminar pel Montsià. Em penso que s’endurà una petita sorpresa. I per qui vulgui ambientar-se una mica, pot donar un cop d’ull a aquests quatre post que descriuen admirablement el caràcter i ambient i d’aquella terra i turons:
[@more@]
Oh! Vaja! «Es para mi motivo de gozo y satisfacción» que hages enllaçat les meues pàgines en este bloc tan veterà! Moltes gràcies! Espero que els textos estiguen a l’alçada de la crítica. I felicitats per la feina que fas!!!
Enric; si us plau! del Montsià ni parlar-ne; a veure si encara vindrà algú i edificarà la serra de Godall!