Aquest dies del Nadal a tota la depressió central hi ha hagut dies de boira molt persistents, acompanyat de fred intens. Degut a la inversió tèrmica la boira s’arrapava al fons de la plana, creant un microclima gèlid, amb tot gebrat i la temperatura i especialment sensació tèrmica molt baixa. Per la gent que vivim al costat del mar és un ambient atípic, al que probablement ens costaria adaptar-nos. Els que són de la terra diuen que ja hi estan acostumats.
Vaig estar tres dies en un poblet en el triangle de la Segarra, Noguera i Solsonès. El poble està mig mort. La gent no surt al carrer sinó és per absoluta obligació. Les xemeneies fumegen. Els ametllers, les oliveres, les alzines, els roures i els matolls estan totalment gebrats
Malgrat tot surto a caminar i passejar. La visibilitat és limitada a pocs metres i a cops la boira sembla que et vulgui xuclar. Hi ha una plasticitat densa, el relleu és confós, la perspectiva inexistent. Tot plegat és estrany, incòmode, atípic.
Intento entendre el que pot ser viure amb aquesta boira dies i dies, sense veure el sol, tancat entra quatre parets, evitant el contacte amb l’exterior. Imagino com deu ser la vida a molts països del centre i del nord d’Europa. Suposo que m’acabaria acostumant, però quan finalment em retrobo amb el sol el cor se m’eixampla, la moral em puja i l’ànim s’eleva. Té el seu mèrit conviure amb la boira.
[@more@]
