Fundació Territori i Paisatge

Tafaneixo la Memòria de la Fundació Territori i Paisatge de l’exercici 2004. És un llibret de prop de 60 planes farcit de dades i informació. No vull atabalar a ningú amb una allau de xifres, qui el vulgui llegir el trobarà aquí, però si que n’hi ha algunes que val la pena destacar.

Directament la Fundació és propietària de més de 7.500 ha. i indirectament mitjançant convenis en gestiona prop de 85.000 ha. Això de gestionar ho dic amb dubtes, ja que a molts llocs sota la seva tutela no em consta que es faci cap mena de gestió.

Probablement sigui el propietari rural més important de Catalunya en l’actualitat i posseeix llocs tan emblemàtics pels muntanyencs com el Congost de Mont-rebei, de Fraguerau, Can Maçana, el Port d’Arnès i molts altres llocs d’altíssim interès naturalístic. El seu pressupost va ser de 5.777,137 € i sembla que finalment aposta fort per l’educació ambiental.La Fundació Territori i Paisatge pertany a això que s’anomena l’Obra Social de la Caixa de Catalunya. Des de fa temps em crida molt l’atenció els objectius de les obres socials de les caixes catalanes, que trobo cada cop més elitistes i menys socials, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Haig de confessar que quan es va endegar aquest projecte em vaig il·lusionar, i per això em costa i em dol escriure aquest post. Vaig pensar que finalment hi havia una entitat potent econòmicament per treballar pel medi i la natura, sobretot front a les vacilancions i manca de pressupost de les administracions públiques. No vaig caure en la ingenuïtat de pensar que Caixa Catalunya apostava per aquesta idea sense oblidar el component de bona imatge pública, però m’era igual. Vaig pensar que millor això que res.

A mesura que han anat passant aquest 7 anys m’he anant desencisant. Em sembla que la Fundació Territori i Paisatge esta tenint una certa deriva que podríem anomenar “populista” i oblida una mica els seus objectius fundacionals. En teoria la Fundació adquireix territoris per preservar-los i conservar-los intactes. Entre els seus objectius hi ha "la compra d’espais de gran vàlua ecològica i paisatgística que podrien ser alterats per activitats poc respectuoses, amb un interés especial per les zones que han quedat fora de la xarxa oficial d’espais protegits i són més susceptibles de degradació".

La meva sensació és que darrerament la seva actuació en aquests territoris sembla una mica d’aparador, en el sentit que aparentment només pensi en convertir-los en una mena de petit parc temàtic per recordar-nos com havia estat la natura, creant un entorn artificial i ben poc natural.

El projecte de les Planes de Son ha marcat una inflexió. Malgrat que l’arquitectura sigui sostenible, integrada, eficient energèticament em sembla un projecte faraònic, desmesurat, caríssim, en un lloc inapropiat, mal gestionat i pitjor aprofitat que s’ha convertit en un hotelet de muntanya més. Les darreres intervencions a Mont-rebei i especialment a Can Maçana tampoc no m’han agradat gens. Han creat una mena de parcs plens de mobiliari urba sense respectar res.
És prematur encara fer un balanç global. Em penso que la filosofia que va donar lloc al projecte continua sent més vàlida i necessària que mai, però cal revisar les darreres actuacions i recuperar l’esperit original, bandejant aquesta tendència a l’aparador. Em sembla que el Patronat de la Fundació hauria de tenir el coratge de fer una mica d’autocrítica i revisar algunes actuacions. Pensar en donar una certa rotació a alguns càrrecs directius seria també molt saludable.
El territori s’ha de conservar amb la màxima integritat possible i alhora s’ha de potenciar l’educació ambiental, però des d’una perspectiva rigorosa i humil, obviant l’actual tendència a acostar-se a la natura sense esforç i sense fer cap renúncia. Què en penseu?

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Fundació Territori i Paisatge

  1. joanet diu:

    Trobo que tens tota la raó. Les Planes de Son no serveixen absolutament per a res; estan desaprofitades. Comprar Arreu és el que haurien de fer, i ja veuries com llavors es liaria un embolic de ca l’ample…

Els comentaris estan tancats.