Estrelles i Tempestes

Hi ha una cèlebre llibre d’alpinisme escrit pel guia Gaston Rébuffat titulat amb aquest nom: Estrelles i Tempestes. És el relat de les ascensions a sis cares nord dels Alps (Eiger,Dru, Marmolada, Badile, Cerví, Grands Jorasses) que aquest guia marsellès instal·lat a la vall de Chamonix va ser el primer en escalar conjuntament. És un llibre traduït al català i castellà i que ha tingut una bona divulgació.

Uns anys més tard (1955) es va fer una pel·lícula amb el mateix nom: Etoiles et Tempetes. Amb la companyia de l’actor i intèrpret de xelo Maurice Baquet i la direcció del mateix Rébuffat, ajudat pel seu amic i fotògraf Georges Tairraz com a càmera, relata al llarg de 90 minuts la formació d’un alpinista (Maurice Baquet) i l’ascensió de les cares nord.

Fa pocs dies vaig poder veure integrament el film i n’he quedat gratament sorprès. Evidentment que avui en dia sembla una pel·lícula antiquada, tècnicament superada, una mica carrinclona si voleu, però del tot entranyable. És un fil senzill, ingenu, simple, ple de sabor, amb trets d’humor i ironia, inclòs parodia, tremendament simpàtic. Una veu en off va parlant i explicant el guió. El muntatge és molt simple i la tècnica de filmació precària però molt meritòria.

[@more@]

Dóna gust veure escalar Rébuffat: segur, natural, fa que tot sembli fàcil. Llargarut i desmanegat (amb un fèmur descomunal) té una escalada elegantíssima i una tècnica portentosa.

Impressiona el material que es feia servir: ni casc, ni friends, ni arnes, botes extremadament senzilles, motxilles arcaiques, pitons ronecs, cordes precàries, i els seus llegendaris jerseis de jacquard.

Hi ha alguns plans memorables, d’una simplicitat bella: el descens en ràpel de Rébuffat fent saltets de ballet mentre Maurice Baquet toca el xelo en la immensitat del coll de Midi, el bivac prop del Montblanc amb les cares glaçades, la ingràvida aresta de l’Aiguille Verte, el descens del Montblanc amb l’infinit de fons i la melodia de la suite nº1 per xelo de Bach…

Per sobre de tot sura sempre la filosofia de muntanya de Rebuffat tan ben expressada per les fotografies de Tairraz: la companyonia de la cordada, la superació dels límits personals, l’amistat, l’alta muntanya com a lloc de bellesa i goig, el gaudiment de l’escalada, l’harmonia de la natura, l’equilibri, la felicitat,

La filmació d’aquesta pel·lícula va tenir un gran mèrit, i vista a cinquanta anys, manté un sentiment entranyable no superat per moltes pel·lícules més modernes fetes amb molt mes mitjans. Si podeu val la pena que li doneu un cop d’ull. No us decebrà.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Estrelles i Tempestes

  1. ef diu:

    Hola, suposo que potser es pot trobar en alguna biblioteca o filmoteca, encara que a casa nostra sera difícil.
    Jo me l’he baixat de l’emule.

Els comentaris estan tancats.