La muntanya com eina de treball social

Ja fa temps que llegeixo diverses experiències que prenen la muntanya com un recurs de treball amb diferents col·lectius socialment desafavorits. Aquesta darrera primavera s’ha fet una trobada a Chamonix d’experts i organitzacions implicades i llegeixo la crònica de les sessions. Interessant.

Els alpinistes i muntanyencs sempre han defensat les bondats de l’experiència de muntanya com un recurs de gran potencial en la construcció de la personalitat. La muntanya forja el caràcter. Haver viscut experiències de muntanya dona recursos a la vida, especialment en els moments difícils. La muntanya ajuda a l’estructuració individual i col·lectiva i pot ser una etapa molt positiva en un procés de reinserció.

Cada cop es duen a terme més experiències, petites experiències, amb presos, amb joves conflictius, amb drogaaddictes en procés de deshabituació, fills de famílies desestructurades, inclòs amb malalts o gent amb minusvàlues en un entorn de muntanya. Educadors i assistents socials sembla que valoren el recurs de la muntanya en la seva tasca. La muntanya ajuda a guanyar autoestima, a recuperar la confiança en un mateix, a enfrontar-se als límits físics i psicològics i superar-los, a gestionar situacions de risc i sortir-s’en, a aprendre a renunciar o superar els fracassos. Cal trobar el nivell per a cadascú, des de la mitjà a l’alta muntanya, fer néixer el desig de viure experiències de muntanya, però si s’aconsegueix sembla que els beneficis són molt positius. Inclòs s’han inventat la paraula francesa “randothérapia” per expressar les bondats terapèutiques de les excursions.

Em sembla molt bones noticies, però també em dona la sensació que estan descobrint la sopa d’all. Des de sempre els que hem anat a la muntanya i hem portat gent jove a la muntanya, hem estat ben conscients del seu poder educatiu, regenerador i dels recursos que dona per anar per la vida. La muntanya és una base excel·lent per formar-se, educar-se, enfortir el caràcter i encarar-se a la vida anomenada “civilitzada” amb més recursos, encara que també s’ha d’admetre que a cops té efectes destructius.

Benvingudes siguin aquestes experiències, que aprofitin a molta gent, i que serveixi per revaloritzar la muntanya.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La muntanya com eina de treball social

  1. Guay el turisme de muntanya 🙂

Els comentaris estan tancats.