Tornada al Tallat

Breu estada a la frontera de la Segarra i les Garrigues. Les darreres pluges fan néixer els brots del blat, de la civada, de l’ordi, i els camps verdegen amb unes tiges curtes, verdíssimes, tendres. Aviat es gelaran, però les arrels germinaran a l’inici de la primavera.

Una mica més enllà encara recullen algunes olives. La collita ha estat curta i pobre. Les gelades de l’hivern passat i la sequera han fet patir les oliveres. Mal any.

El vent bat amb força. Fred. Malgrat tot camino una estona. Trets de caçadors. Murs de pedra seca enrunats. Terra dura, aspre. Solitud.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.