Castanesa

Comentava en un anterior post l’amenaça que pesa sobre la vall de Castanesa per l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler. Em dolia de la destrucció d’una nova contrada per l’extensió imparable d’una civilització mal entesa. Com deia no coneixia el lloc, llevat d’haver-lo vist des dels cims, i aquest estiu hi he anat dos cops.

[@more@]

El primer una tarda del mes d’agost. Era el capvespre, una hora màgica, on la llum baixa perfila uns colors i profunditats serenes. El circ és grandiós, enorme, d’una vastedat infreqüent al Pirineu. Potser el més característic són les pastures, extensíssimes, probablement les millors de tot el Pirineu aragonès. Hi pasturen diferents ramats, alguns de notables dimensions. Existeixen vàries bordes, inclòs formant una mena de petit poblet, però són construccions senzilles, lletges, abandonades i pobres, molt lluny de l’elegància de les bordes araneses o pallareses. Hi vaig restar fins la posta de sol, amarant-me del silenci, la pau i les dimensions d’un espai inabordable.

Al cap d’un parell de dies hi vaig tornar, però aquest cop vaig entrar-hi per dalt. Des del poble de les Paules vaig pujar al Gallinero. Des d’allí vaig resseguir íntegrament la carena encrestada fins el cim de Castenesa i vaig baixar per la vall, fins Fontxanina. Excursió llarga i més complexa del que semblava, però perfecte per conèixer la zona.

El circ de Castanesa té un relleu ideal per la pràctica de l’esquí, suau, gens accidentat, molt obert i franc. La seva orientació sud no és del tot adient, però l’alçada és bona i la neu s’hi pot aguantar. L’entrada des de Cerler està a punt i podran construir alguns remuntadors sense cap dificultat. El problema és l’accés pel sud. La carretera-pista actual va fins el poblet de Fontxanina, elevada del fons de la vall i des d’allí segueix una pista fins l’entrada del circ. El projecte és construir uns grans aparcaments a l’entrada de la vall i fer pujar un telefèric pel costat del riu, intentant minimitzar l’impacte. El projecte inclou la construcció de promocions immobiliàries a Montanuy i per tota la zona, per finançar la construcció. Aramon està pressionant als ajuntaments de la vall per convertir terrenys rústics en edificables, i segur que ho aconseguirà.

Durant aquestes dues estades vaig parlar amb molta gent. Amb habitants dels pobles de Castenesa, Fontxanina, les Paüles, amb pastors i vaquers de Castanesa i el Gallinero. Amb tota la sornegueria i desconfiança pròpia dels muntanyesos la gent en general no està en contra ni a favor de la futura estació d’esquí. Per una banda no els acaba d’agradar les carreteres, construccions i brogit de l’esquí, però per una altra banda creuen que pot portar vida i feina a les valls.

Em penso que aquí rau el problema autèntic. Aquelles valls estan mortes. Els ramats estan en decadència, no hi ha feina als pobles, els joves han de marxar i no tenen cap futur. Llavors apareixen uns empresaris i ofereixen diners i perspectives de futur, amb el que és natural que els nadius s’hi agafin. Però s’agafarien a qualsevol projecte. El que vol i necessita la gent del Pirineu és futur, és a dir, projectes per reviscolar les comarques i els pobles. Necessiten feina, vivenda, escoles, sanitat…

Em penso que l’error rau en plantejar una sola opció: l’esquí i la promoció immobiliària! No és poden estudiar altres opcions de desenvolupament que puguin equilibrar el respecte al medi i assegurar la viabilitat d’aquelles gents i pobles? Aquí rau el rovell de l’ou. La gent vol i necessita un futur, i és responsabilitat de les administracions facilitar-lo. Ser valents, agosarats i tenir el coratge de buscar alternatives. Si aquestes no ho fan, jo entenc i disculpo a qui es venen els prats, les bordes i els pallers. Tenen tot el dret a viure.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.