Relats en català

Internet és tot un món on els descobriments i les sorpreses són una constant. Des de fa un cert temps reviso el web Relats en català. És aquest un projecte que vol fomentar l’escriptura de qualsevol persona, donant-li una plataforma per publicar alhora que possibilita als lectors curiosos un lloc on perdre’s tot llegint els textos més variats. Ha esdevingut un projecte formidable, amb més de 17.000 relats publicats.

En aquest immens mar hi ha de tot, des de peces de gran qualitat a exercicis d’iniciació ben magres. Tanmateix val la pena dedicar-hi una estona de tant en tant, ja que on menys ho esperes pot sorgir la màgia de la literatura.

Està relativament ordenat i classificat per categories, però té un potent cercador. Introduint paraules com muntanya, excursió, esquí, escalada, Pirineus, etc trobareu textos ben curiosos. Doneu-li un cop d’ull, val la pena. I qui en tingui ganes, que hi publiqui quelcom. És així com es construeix una comunitat.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Relats en català

  1. Ricard diu:

    Aquest text està escrit, per tant ,d’ arribar amb un consens amb totes les dones i acabar amb la violència envers a elles.

    Hola em dic Ricard Gomis i Brescó i sóc un noi que crec que es pot acabar amb la violència de genere.

    Per poder fer-ho em de començar a pensar amb la dona com una persona, com una entitat de família, no com un objecte sexual.

    Després em de tractar-les amb carinyo i terneru. Em de tractar-les com les tractaria déu. És a dir, amb tendresa i carinyo.

    Al mirar-li els pits, em de pensar que són les nostres mares, les que ens van portar al món, les que van fer que estiguéssim aquí.

    Al tocar-les els hi em de demanar perdó per sinó volien que ho féssim.

    Mai em de pensar que la dona es inferior a l’home, sinó un ser complementari que es mereix carinyo, amor, passió i sobretot empàtia, és a dir, entendre tot el que ha passat i està passant per culpa dels homes, de la societat, o d’altres dones.

    Finalment em de arribar a la concòrdia amb elles, és a dir, arribar acords amb elles com tractar-les a mesura que ens anem relacionant.

    I demar-li sempre disculpes sinceres quan li hem ferit la sensibilitat i l’hem maltractat sense voler-ho.

    Fins i tot, em de lluitar i fer campanya per acabar amb aquesta lacra concènciant als joves que el millor és:

    Que els dos ens tractem com un sol ser. Com si ella fos la nostra mà, el nostre colze, el nostre pene.

    Pensar que si maltractem una dona estem maltractant-nos a nosaltres mateixos

Els comentaris estan tancats.