L’edició (XX) d’enguany del festival de cinema canadenc de Banff acaba d’atorgar el Gran Premi a la pel·lícula francesa Sur le fils de 4000, film que recull la travessa dels Alps d’un alpinista europeu.
[@more@]
L’alpinista francès Patrick Berhault es va empascar l’any 2004 el projecte de fer la travessa dels 82 cims de 4000 metres dels Alps d’una tirada. Acompanyat del seu company i amic Philippe Magnin surten de La Berarde el dia 1 de març amb l’ascensió del Dome de Neiges als Ecrins amb l’intenció d’acabar al Bernina 82 dies més tard. El 28 d’abril, durant la travessa de l’aresta del Taschorn al Dom cau per una cornisa i mor.
Aquell projecte estroncat anava acompanyat de la filmació d’un reportatge. Arran de l’accident es va plantejar la conveniència d’anular la pel·lícula o tirar-la endavant fins el moment de l’accident, i després d’algunes polèmiques es va decidir editar-la com homenatge a Berhault. Fa pocs dies he pogut contemplar pausadament el DVD.
És un film realitzat per Giles Chappaz que dura 50 minuts. La realització és simplement correcte, amb un guió una mica fluix i poc elaborat. Alterna primers plans d’activitat escalant amb grans panoràmiques, imatges aèries que busquen l’espectacularitat i petites entrevistes als refugis. La travessa és seriosa, ambiciosa i difícil, però potser la pel·lícula no sap transmetre a cops la grandesa, la duresa, la dificultat i l’exposició de les ascensions. Potser li falta una mica d’èpica.
De tot el que he vist allò que més m’ha interessat és el personatge i el que diu, les seves sensacions, pensaments i vivències. Berhault, grandíssim alpinista, escalador lliure destacat anys enrera, allunyat voluntàriament de la competició, dona una imatge cordial, senzilla, afable, optimista, humil. Somriu o riu sovint, treu heroisme a la seva gesta i ho explica amb molta naturalitat. No és un místic ni un frívol. M’ha semblat una persona madura i reflexiva, que ha fet de l’alpinisme un projecte de vida. Aquesta travessa la planteja com un pas lògic en la seva evolució muntanyenca, que va més enllà de la pura gesta esportiva, i que pretén ser un esglaó cap a la maduresa, el coneixement propi i l’enriquiment personal. La travessa és una forma d’expressió de la seva creativitat alpina. És una aventura de felicitat i de vida, que malauradament acaba amb la mort, però aquesta forma part també de la vida. Qui tingui interès en veure-ho podrà trobar el documental amb l’emule.
