El Pirineisme és ben viu

Un dels atractius d’anar de tant en tant al Pirineu central francès és constatar un cop més que el pirineisme clàssic és encara ben viu. No és fàcil definir i perfilar clarament això del pirineisme, però jo amb quedaria amb la idea de Beraldi, l’inventor del concepte, que va dir que el pirineisme consistia en pujar, sentir i escriure. És a dir, fer activitat de muntanya al Pirineu, però transcendir l’aspecte purament físic o esportiu de l’activitat per anar més enllà i viure uns sentiments que s’intenta transmetre per escrit. Per a mi la millor definició del concepte de pirineisme el va donar Brulle, quan va dir "L’alpinisme és l’escalada; el pirineisme és menys l’esperit esportiu que l’anima que la set de solitud i llibertat, l’atracció del pintoresquisme, de l’aventura, de la penetració en els misteris dels aspectes secrets de la natura…"

A cops es fa difícil descobrir rastres de l’esperit del pirineisme al veure la gernació de milers de turistes que envaeixen el circ de Gavarnie, Pont d’Espagne o Cauterets, les cues davant el pas de Mahoma o les peregrinacions al Mont Perdut o el Vignemale.

Fa de mal dir, però em sembla que una de les manifestacions més evident de la pervivència del pirineisme és la constant reedició dels clàssics: els llibres de Russell, Cadier, Ramond, Meillon,etc estan a les llibreries, es poden trobar i llegir. En aquests llibres trobem l’essència dels valors pirineistes i si es reediten es perquè alguna persona els compra. Un dels altres puntals del pirineisme és el museu de Lorda, al Castell, amb sales dedicades íntegrament a la història del pirineisme i especialment la seva selecte biblioteca. I no podem oblidar la revista Pyrénées, fogar i llaç d’unió dels pirineistes.

Tanmateix a cops penso si tot això no són més que restes del passat que quatre nostàlgics ens neguem a veure morir. Em pregunto si realment avui encara existeix l’esperit del pirineisme entre els escaladors, excursionistes i tots aquells que fem muntanya al Pirineu. Potser no hi ha resposta, però vull pensar que encara restem uns quants muntanyencs que ens resistim a veure morir el vell esperit del pirineisme.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.