Un any de Bloc. Algunes reflexions.

Volia fer un post per celebrar el primer any del bloc, però sense adonar-me ha passat la data exacte de l’aniversari.

Començava aquest bloc el 20 d’octubre de 2004, en un període d’estada a casa per malaltia i la moral una mica baixa. Inicialment el bloc va sorgir com una petita distracció per passar el temps i el vaig voler centrar en una afecció meva, la muntanya. No pretenia res en concret, només entretenir-me.

Poc a poc això va anar canviat. Els blocs, pel que he anat veient durant aquest any de vida a la catosfera, són pels lletraferits o els neuròtics que es volen estalviar el psiquiatre. Jo vull incloure’m en el primer grup perquè m’agrada molt escriure i l’he aprofitat com un exercici d’aprenentatge. Encara que tinc l’oportunitat de publicar en paper en mitjans reconeguts, el bloc em dona una llibertat que allí no trobo. Puc tractar tots els temes que vull sense limitacions, puc emprar les formes d’expressió que em són més còmodes, puc dir allò que no m’atreveixo a escriure enlloc. He tractat temes d’actualitat, he parlat de noticies que m’han cridat l’atenció, he expressat sentiments personals algunes vegades, he reflexionat sobre llibres, he opinat. Sempre he procurat defugir les anècdotes de caire personal o si més no transcendir-les per arribar a les categories on una pluralitat de persones s’hi puguin trobar interessades.

El Bloc m’està servint per intentar aprendre a escriure, quelcom que cada dia descobreixo més difícil. Vaig començar redactant directament sobre pantalla i des de fa temps escric al processador de textos, ho repasso contínuament fins atrevir-me a publicar-ho. He perdut en espontaneïtat però vull pensar que he guanyat en qualitat. Reconec que em falta sovint naturalitat i em sobra encarcarament, estic a la recerca del meu llenguatge i soc extremadament crític amb mi mateix.

Un altre efecte és que des de que mantinc el bloc em miro alguns aspectes de la realitat en clau de bloc, és a dir, els penso i els intento entendre com els voldria escriure al bloc. El bloc m’obliga a reflexionar sobre el que vull escriure, estructurar el meu pensament i sobretot trobar la manera d’expressar-ho. Aquest és un bloc temàtic, centrat en el món de la muntanya i l’excursionisme. Malauradament n’hi ha molts pocs així a la xarxa i s’em fa difícil comparar amb altres. Sempre ha estat un bloc modest, amb una mitjana de 20-25 visites diaris i pocs o nuls comentaris. Encara que he de reconèixer que la meva vanitat a cops m’ha fet envejar els blocs més populars, continuo entenent el bloc com una eina d’aprenentatge i expressió personal.Porto prop de 150 posts, és a dir, un promig de 3 per setmana.

Em falta treballar l’aspecte de la imatge i pujar i penjar més fotos, i aquest és un dels reptes per aquest nou any.

De moment encara estic còmode amb el format del bloc i penso continuar. Potser la formula s’esgotarà, però em sembla que el que estic aprenent no em serà inútil.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Un any de Bloc. Algunes reflexions.

  1. JosepArnau diu:

    En primer lloc, enhorabona per l’aniversari del bloc.
    Un bloc que sempre que puc segueixo, encara que darrerament no disposo de gaire temps.
    Has descrit prou be el que suposo que a mes d’un ens passa en el proces d’escriure el bloc, per a mi tambe m’es una bona eina d’aprenentatge.

    Endavant i a seguir amb la feina ben feta.

Els comentaris estan tancats.