Novament Catllaras

He tornat a Catllaràs. És la tardor i he pensat que valdrà la pena. Malgrat que el bosc és majoritariament de pi, hi ha bones clapes d’arbres caducifolis. Surto del Collet, a la cruïlla amb la carretera cap a Saldes, i creuo per un precari pont el Llobregat, que baixa crescut després de la sequera d’aquests darrers mesos. Dona goig sentir la seva fressa. Ahir a la tarda va caure un ruixat potent i tota la muntanya està amarada d’aigua. Pujo per un antic corriolet que ja no es fa servir, però que és manté amb molta dignitat. A la vall la boira ho cobreix tot, però un moment que s’esquinça veig aparèixer la forca del Pedraforca a la llunyania, daurada pel sol naixent. Caic Sant Julià de Cerdanyola. El poble es comença a despertar. Per la Via flanqueixo, entre boscos. Tiro cap amunt, per pista, per drecera, per torrents. Tot és moll, xop. La molsa sembla una esponja, les fulles de la falguera estan amarades de gotetes d’aigua, els bolets apareixen arreu. L’olor és d’humitat, de tardor. Arribo al capdamunt de la serra. El dia és seré. Pujo fins el cim del Pedró, però la vista està amagada pel bosc i baixo a ganyipar al prat que té als seus peus. Menjo sol. Montseny, Montserrat, Collserola a la llunyania. Silenci de la natura, intent de silenci interior. Pel PR tiro avall. Em meravello al Joc de la Pilota, quin racó més recollit. Aquí un faig vermallos, allí un altre groc, més enllà marronós. M’aturo embadalit davant dels colors de la tardor, fràgils i eteris: la simple i immensa bellesa de la tardor condensada en els colors d’un grapat de fulles. Pujo a la terrassa del Roc de la Lluna i contemplo. En silenci miro i recordo. Baixo fins el Xalet de Catllarás i segueixo fins la Pobla de Lillet. Han estat unes poques hores, però els boscos de Catllaras m’han permés entendre i viure la tardor, potser l’estat de la natura més subtil i delicat. M’entorno a casa amb la retina plena de colors, el cor alegre i feliç i un bon grapat de rovellons.!

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.