Enguany es celebren els cinquanta anys de la promulgació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). N’he escrit al respecte a diferents llocs i he anat seguint les celebracions. Malauradament el mig segle està passant sense pena ni glòria. La direcció del Parc no s’hi esmerça gaire, i llevat d’un parell d’exposicions fluixetes, alguna trobada de resultats incerts i poca cosa més. És a dir, no serveix per fer créixer la consciència conservacionista del país. De moment de totes les noticies al respecte em quedo amb la que per a mi és la més important i que ha passat força desapercebuda. La noticia va ser publicada als diaris fa algunes setmanes i deia que després d’una enquesta els alcaldes i empresaris de la Vall de Boí prefereixen Aigüestortes a l’estació d’esquí de Boí-Taull. La crònica explica que fa deu anys els empresaris no tenien cap dubte si haguessin hagut d’escollir entre potenciar l’estació d’esquí o el PN s’hagueren decantat per l’esquí, però avui en dia no està tan clar i una bona part de la població creu que s’ha de potenciar el paisatge, la conservació de les valls i el turisme associat, ja que és més rendible. Es constata que el nombre de visitants del PN s’ha triplicat entre 1984 (64.688 visites) i el 2004 (152.931 visites només per Boí) i aquest contingent de turistes s’ha convertit en el principal motor econòmic de la zona. En aquest moments les visites al PN i a l’estació d’esquí en un any són molt similars, però la diferència és que el turista que va al PN fa nit a la vall, compra a les botigues i la seva despesa per càpita és més alta que la de l’esquiador, que acostuma a ser visitant d’un dia. A més a més la temporada del PN dura tot l’any mentre que la de l’estació d’esquí dura pocs mesos.
Crec que aquest noticia és fonamental. Quan els empresaris i poders polítics comencen a constatar que la conservació del medi és negoci vol dir que comencen a adonar-se que no poden matar el seu principal actiu, el paisatge, i que s’han d’endegar polítiques a llarg termini, respectuoses amb la natura i poc agressives. Estic content i em reconforta aquesta petita noticia, que voldria que s’estengués a la resta del Pirineu, especialment la veïna Vall d’Aran, Cerdanya i tot l’Aragó.[@more@]
