50 anys del PNAESM

Enguany es celebren els cinquanta anys de la promulgació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). N’he escrit al respecte a diferents llocs i he anat seguint les celebracions. Malauradament el mig segle està passant sense pena ni glòria. La direcció del Parc no s’hi esmerça gaire, i llevat d’un parell d’exposicions fluixetes, alguna trobada de resultats incerts i poca cosa més. És a dir, no serveix per fer créixer la consciència conservacionista del país. De moment de totes les noticies al respecte em quedo amb la que per a mi és la més important i que ha passat força desapercebuda. La noticia va ser publicada als diaris fa algunes setmanes i deia que després d’una enquesta els alcaldes i empresaris de la Vall de Boí prefereixen Aigüestortes a l’estació d’esquí de Boí-Taull. La crònica explica que fa deu anys els empresaris no tenien cap dubte si haguessin hagut d’escollir entre potenciar l’estació d’esquí o el PN s’hagueren decantat per l’esquí, però avui en dia no està tan clar i una bona part de la població creu que s’ha de potenciar el paisatge, la conservació de les valls i el turisme associat, ja que és més rendible. Es constata que el nombre de visitants del PN s’ha triplicat entre 1984 (64.688 visites) i el 2004 (152.931 visites només per Boí) i aquest contingent de turistes s’ha convertit en el principal motor econòmic de la zona. En aquest moments les visites al PN i a l’estació d’esquí en un any són molt similars, però la diferència és que el turista que va al PN fa nit a la vall, compra a les botigues i la seva despesa per càpita és més alta que la de l’esquiador, que acostuma a ser visitant d’un dia. A més a més la temporada del PN dura tot l’any mentre que la de l’estació d’esquí dura pocs mesos.

Crec que aquest noticia és fonamental. Quan els empresaris i poders polítics comencen a constatar que la conservació del medi és negoci vol dir que comencen a adonar-se que no poden matar el seu principal actiu, el paisatge, i que s’han d’endegar polítiques a llarg termini, respectuoses amb la natura i poc agressives. Estic content i em reconforta aquesta petita noticia, que voldria que s’estengués a la resta del Pirineu, especialment la veïna Vall d’Aran, Cerdanya i tot l’Aragó.[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.