Solitud

Una de les millors coses que té l’estiu és poder disposar de temps, aquest bé preciós i escàs per la gent de ciutat atrafegada. Cada any em permet dedicar més estona a la lectura i sempre aprofito els dies de vacances per llegir un clàssic. Enguany ha estat el torn de Solitud, de Víctor Català o Caterina Albert. El fet del centenari hi obligava.

M’hi vaig acostar amb prevenció i una certa mandra, ja que els records de la primera lectura en els anys de l’adolescència eren feixucs. Però haig de confessar que la seva lectura ha estat una festa. De Solitud s’en poden dir moltes coses, i veus mes autoritzades que la meva així ho han fet. Només vull destacar-ne dos aspectes que em sembla que no han estat prou ponderats.

En primer lloc el llenguatge. Extraordinari, ple de mots, expressions i frases excepcionals. Riquissim, variat i de gran puresa, és un descobriment constant que obliga a consultar el diccionari constantment. Tanmateix serveix per constatar l’empobriment actual de la nostra llengua.

En segon lloc vull assenyalar un aspecte que no he vist gaire destacat dels molts comentaris que s’han fet, i que és el valor moral que té el paisatge en la protagonista. Solitud és una novel·la naturalista, però de tots els clàssics de la literatura catalana és un dels textos que millor reflecteix la influència que el medi, i especialment el paisatge té sobre les persones, aquest cas la Mila. El capítol de l’ascensió al Cimalt és emblemàtic en aquest sentit.

M’atreveixo a recomanar la seva lectura a tothom, però especialment als muntanyencs i excursionistes. S’han de llegir aquests textos per entendre una mica millor la influència que té la muntanya en la nostra vida i en el nostre país. Espero que en gaudiu tant com jo.[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.