Una dia tafanejant un mapa vaig descobrir aquest topònim. M’agrada molt mirar els mapes a estones perdudes. Sovint sense cap intenció concreta. Fer excursions amb el pensament, interpretar el terreny, descobrir nous tocoms. I de tant en tant em topo amb topònims desconeguts. Avui ha estat aquest: llenguaeixuta. Un mot clar, expressiu, contundent.
És un lloc al vessant sud del Puigllançada, entre la masia de la Pardinella i el cim. No hi va ningú, ja que no està en el pas de cap ruta, només les vaques, llevant de persones com jo, capaces de fer una excursió simplement per conèixer un topònim que ens ha cridat l’atenció. Que rars!
Un dia d’estiu m’hi atanso. Faig una llarga excursió i hi arribo una mica fatigat. A més a més m’esperen a dinar a la Molina i no puc fer tard. El lloc no té res destacable. Són unes pastures on les vaques han marcat corriols en el seu vagarejar. No s’hi veu cap font o abeurador, i suposo que la seva orientació sud fa que sigui un lloc calent sense aigua, i d’aquí el seu nom. Tanmateix jo hi arribo assedegat, amb la llengua eixuta i m’aturo un moment per fer un glop de la cantimplora. Faig cap al cim i arribo a l’hora al dinar de la Molina. M’ha agradat conèixer el lloc. Quin topònim tan bonic, llenguaeixuta!
[@more@]
