20 anys de l’Everest

El passat 28 d’agost es va esdevenir el vintè aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest. Sorprenentment un diari com La Vanguardia ho recordava amb un extens article del suplement dominical. Ja és d’agrair que un mitjà de comunicació important recordi de tant en tant algun fet de muntanya.

Aquella ascensió va ser important per diversos aspectes. Tanmateix no vull parlar dels seus aspectes muntanyencs, sinó més aviat socials.

Em penso que vist amb perspectiva històric aquell Everest va ser important pel ressó social que va aconseguir. Mai fins llavors una activitat de muntanya havia tingut a el país amb el cor encongit. Tot el país, els mitjans de comunicació i les converses de carrer estaven pendents de si es feia cim, i quan es va aconseguir va ser una mica com quan el Barça guanya una lliga, salvant totes les distàncies. Molta gent va rebre als expedicionaris a l’aeroport, la plaça de Sant Jaume era plena i durant uns dies tothom a qualsevol conversa sortia el tema de l’Everest.

Aquell cim va ser una fita històrica, va fer una mica de sostre nacional i l’alpinisme va assolir una presència insòlita. Em penso que des de llavors no ha tornat a passar, i intento esbrinar-ne les raons. Potser un altra dia en parli.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.