Refugi Sant Jordi

No pot ser. Ho sento, però no pot ser. He visitat aquest estiu varis refugis i en general la impressió ha estat possitiva. El seu estat de conservació és prou bo en general, s’hi han fet millores, els serveis es van posant al dia, els àpats són correctes i els guardes tenen cada cop una actuació més professional. Per això mateix no es pot admetre la situació dels serveis al refugi Sant Jordi, al Moixeró, sota el coll de Pendís. És un refugi de la Feec, una mica antiquat, però correcte. Allò greu d’aquest refugi és que no té serveis! Amb molt bones paraules els guardes et diuen que facis les teves necessitats pels voltants, on puguis, i tot està minat de tifes i trossos de paper blanc, amb una pudor constant.

No pot ser que en l’actualitat existeixin refugis sense serveis, sense una miserable latrina si mes no. Els refugis tenen una ocupació creixent i cal arbitrar uns serveis mínims. No sé a qui correspon, però s’ha de posar fí a aquesta situació antihigiènica, antiecològica i antiestètica d’empastifar tots els voltants d’un refugi per manca de lavabos. La Feec, el Parc Natural del Cadí o qui sigui hauria de construir un lavabo per evitar aquestes situacions.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.