23 d’agost. Un poblet perdut als Pirineus francesos. Fa sis dies que aguantem el mal temps. Pluges, plugims, boires, fred. Pantalons llargs i jersei. Al migdia sobre el vidre del cotxe tres fulles tremoloses. Una revolada les ha deixades allí. Són grogues. Miro al voltant però només veig bedolls ben verds. D’on són? No ho sé, però em penso que la natura ens avisa que aquí dalt l’estiu s’ha acabat. El bosc, encara imperceptiblement, es prepara pel canvi d’estació. Arriba la tardor.
Avui, dijous 8 de setembre, a la costa catalana temps de tardor. Pluges, tornados i descens de temperatura.Haurà de passar tot un any per tornar a veure els prats i els boscos verds. Sembla lluny i potser es farà llarg, però per entendre els ritmes de la natura, recordo unes paraules de Lluis Racionero: "Es pot estar melancòlic però no trist, quan se sap que la nit comença al migdia i que la tardor és imprescindible per la primavera."
[@more@]
