La Pardinella

Al peu del Puigllançada, a cavall de les valls de Gabarrós i Erols, tocant al coll Roig, s’alça vora els 1.300 metres la Pardinella. És una gran pairalia, ben conservada, elegant i airosa. Està lluny dels pobles propers, les vies d’accés són dolentes i les condicions de vida dures. És un mas aïllat, sense veïns a molts quilòmetres, voltada de bosc i alguns prats.

La Loreto hi és filla. Durant 25 anys només la mare i ella hi vivien. La mare era una dona que estava sempre pendent de tot. Quan queia una pedra s’havia de tornar a posar bé, si un mur es desfeia calia refer-lo, s’havia de tenir cura del bosc i dels prats, cada any s’havien de repassar les teules.

Fa pocs anys la mare va morir, però la Loreto no va voler deixar el mas i marxar a Berga amb els germans. Va fer uns arranjaments i ara té una part llogada a l’Anna i el Marc, una parell jove, que amb el Berenguer de poques setmanes i el Martí de dos anys donen una nova vida a la casa. El Marc i l’Anna són els guardes del refugi de Rebost, però quan no estan al refugi la Pardinella és la seva llar. El Marc dona un cop de mà a la Loreto, i té també bestiar propi.

La Loreto tira endavant l’explotació tota sola. Té més de vuitanta vaques que ara avia cap a les pastures del Puigllançada. És una dona valenta, tenaç i decidida, plena de coratge. Diu que la vida allí és molt dura i que si pogués no la triaria, però allò és casa seva i de la seva família, i mentre pugui anirà tirant. Està empipada perquè l’administració amb això del control del bestiar és molt estricte.

A cops penso que gent com la Loreto i altres pagesos que encara mantenen les explotacions en llocs difícils i durs fan molt més pel paisatge, el territori i la natura que lleis del Parlament, decrets de les Conselleries i ordenances municipals. Per això em sembla que l’administració hauria de donar facilitats a aquests masos, arranjar les pistes, assegurar els serveis, i posar pocs entrebancs.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.