Del dibuix a la fotografia pirinenca

Els passats Nadals em van arribar, per aquelles casualitats de la vida, dos regals independents, que tenen molta relació entre ells. Són dos llibres. El primer porta per títol Les Pyrénées s’affichent i és un recull del cartellisme als Pirineus. Aplega algunes de les principals il·lustracions i cartells turístics sobre les Pirineus que s’han fet en els darrers 150 anys. Aquest és un gènere preciós. Arrel del naixement del turisme, els publicitaris de l’època es van dedicar a encarregar a pintors i dibuixants il·lustracions per donar a conèixer els primers ferrocarrils, balnearis i estacions d’esquí de la cadena. Així es van publicar pòsters, postals i llibrets lloant les bondats turístiques pirinenques, d’enorme varietat i gran riquesa plàstica. N’hi molt coloristes, altres més senzilles, algunes barroques, d’altres modernes. És un autèntic plaer pels sentits i el gust contemplar aquestes creacions, que per a mi tenen un encant difícil de resistir. A Catalunya també vam tenir una forta tradició de conreu d’aquest gènere i tenim unes postals i pòsters del Pirineu Català magnífics.
L’altre llibre és La photographie a l’assaut des Pyrénées. És un treball històric sobre l’origen de la fotografia pirinenca, des dels pioners fins el començament del segle XX. El volum barreja inteligentment la informació documental i artística, recollint una tria de clixés notabilíssims. A banda del plaer estètic té un enorme interès documental, ja que serveix per conèixer com eren els pobles, muntanyes, paisatges de fa més d’un segle.
Els dos llibres són dues maneres de mirar el Pirineu. La tècnica del cartellisme i de la fotografia han estat fonamentals per a construir la mirada contemporània sobre els Pirineus. Potser, arrossegats per la tradició de la història purament escrita, no hem sabut valorar prou la importància cabdal de la imatge en la construcció del concepte actual del Pirineu. En tot cas aquestes dues obres ens poden ajudar a comprendre-ho millor.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Del dibuix a la fotografia pirinenca

  1. * Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

Els comentaris estan tancats.